dijous, 24 de desembre del 2015

Buscant parella

Mascles i femelles tenen diferents comportaments a l'hora de buscar parella, els mascles dediquen molt de temps a la recerca de femelles. El en cas de les papallones diürnes, les feromones i les olors intervenen molt poc, la majoria d'espècies es guien més per indicacions visuals i també per altres indicadors  indirectes com poden ser el microclima o la presència de plantes hostes per localitzar parella.

Bàsicament, els mascles poden tenir dues estratègies a l'hora de buscar parella, hi ha els mascles assetjadors que escullen un indret com a territori  i controlen el pas de mascles i femelles; les trobades entre dos mascles de la mateixa espècie acaben en una lluita pel territori, normalment persecucions, vols en espiral, encerclaments, si qui s'acosta és una femella, intenten aparellar-si. L'altra estratègia és la dels mascles patrulladors, que recorren una àrea àmplia de territori buscant femelles, en aquest cas, les trobades entre dos mascles de la mateixa espècie no solen generar lluites tant espectaculars com en el cas dels mascles assetjadors. Hi ha espècies en les que els dos comportaments poden intercanviar-se.

En el cas dels mascles assetjadors, com per exemple el cas de la Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) aquest passen la majoria del temps parats en un lloc elevat controlant una àrea del territori i només estan un 10 % del temps volant. Per contra, els mascles patrulladors passen la major part del seu temps volant i recorren una àrea més de 100 vegades més gran que les mascles assetjadors. Una trobada entre dos mascles assetjadors pot durar 12 segons, mentre que entre dos mascles patrulladors durarà només 3 segons. 

Lluitant pel territori

Les trobades entre dos mascles assetjadors acostumen a acabar en l'expulsió d'un dels dos mascles del territori, normalment el mascle resident és el que guanya, tot i que això no és sempre així, en algunes espècies guanyar la propietat d'una territori està relacionat amb la mida del cos, l'edat i també la temperatura corporal. Alguns autors suggereixen que la raó principal que dóna el vencedor és la seva habilitat per la lluita, això s'ha vist recentment en la Bruna boscana (pararge aegera)



Localització de la parella



Hi ha diferents sistemes per trobar parella que es poden agrupar en dos: sistemes agregats i sistemes dispersos i dins dels sistemes agregats tenim els basats en els recursos i els no basats en els recursos.


Sistemes agregats basats en els recursos: 


En aquest cas, els mascles defensen els recursos que necessiten les femelles que poden ser les plantes hoste, o també plantes amb nèctar. Aquesta teoria és recolzada per pocs autors.


Sistemes agregats no basats en els recursos:

Lekking: Un grup de mascles d'una mateixa espècie estableix un territori, utilitzant la vegetació, els arbustos i arbres com a punts de referència. Quan arriben les femelles aquestes inicien un vol en cercles per atraure els mascles i els mascles s'exhibeixen per atraure les femelles. Aquest comportament s'ha descrit per la Lleonada comuna.

Hill-topping: els mascles es concentren en petits turons a  l'espera de les femelles i competeixien pel territori.

Sistemes dispersos

En el cas d'espècies on els mascles són patrulladors són les femelles les que han desenvolupat comportaments específics per atraure els mascles. Les femelles s'enlairen  s'apropen als mascles volant  en cercles, quan el mascle les detecta les segueix i les festeja.

En algunes espècies on els mascles són assetjadors les, femelles atrauen als mascles volant en cercle lentament a la zona on el mascle té el territori.

Patrons de variació en el comportament 

En algunes espècies la recerca es dóna només durant un cert període del dia, probablement perquè les femelles només estan receptives durant aquelles hores del dia. El comportament dels mascles també pot variar en funció de la densitat de població o de la meteorologia. Si la població d'una espècie augmenta, els mascles passen de ser assetjadors a ser patrulladors. aquest canvi en el comportament s'explica perquè la defensa d'un territori, en el cas que els mascles siguin abundants, té un cos energètic més alt que patrullar, i també augmenta la probabilitat de trobar parella.

Blaveta dels pèsols
La temperatura corporal influeix en l'activitat de vol, a més temperatura els mascles busquen més activament femelles.

Flirteig i tria de parella

Quan mascle i femella es troben, s'inicia un flirteig que implica senyals visuals tàctils i olfactius. Si la femella no està receptiva evita l'aparellament de diferents maneres: rebutja el mascle movent les ales o elevant la punta de  l'abdomen. També poden iniciar el vol i allunyar-se o enlairar-se per sobre del mascle. En alguns casos les femelles dispersen senyals olfactius adoptant determinades postures. La femella de la Bruixa (Brintesia circe) estridula, probablement per rebutjar el mascle.

En el cas de la Blanca de la col (Pieris brassicae) i la Blanqueta de la col (Pieris rapae) els mascles transfereixen a les femelles una substància antiafrodisíaca que redueix l'atracció per altres mascles.



Font: Ecology of butterflies i Europe



diumenge, 20 de desembre del 2015

Les papallones d'Andorra a la televesió

A la web de la televisió andorrana, podeu veure aquest documental sobre el seguiment de les papallones diürnes en aquest petit país, el BMSand, forma part d'una sèrie de documentals sobre natura, Estat Natural , que valen la pena de mirar. A Andorra es poden trobar més de 150 espècies de papallones diürnes i el seu estudi és molt important, ja que es tracta d'hàbitats d'alta muntanya, poc estudiats a nivell europeu. Cal dir que Andorra, compta amb el Cenma, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya a Andorra, dedicat a la recerca en temes relacionats amb la muntanya que compta amb un equip d'investigadors.

.http://www.andorradifusio.ad/programes/estat-natural/estat-natural-programa-46/estat-natural-programa-46

dissabte, 12 de desembre del 2015

Noms de les papallones en català

Amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Centre de Termonologia, TERMCAT, ha publicat el diccionari en línia Noms de papallones, que recull 214 fitxes terminològiques de les espècies de papallones diürnes presents en territori de parla catalana. Cada entrada inclou el nom científic, el nom o noms comunes en català i els equivalents en altres llengües, principalment castellà, francès i anglès.

Amb aquest diccionari, es vol ajudar a estendre el coneixement sobre el món de les papallones entre el gran públic, el fet que les papallones tingui a partir d'ara nom comú farà més fàcil la seva familiarització al públic que no ve explícitament del món científic i les farà més populars. 

El diccionari es pot consultat on line a l'enllaç:


diumenge, 25 d’octubre del 2015

Les papallones també menjen

Tradicionalment, els investigadors no ha prestat gaire atenció a l'alimentació de les papallones i s'han centrat més en l'alimentació de les erugues, però estudis recents, ens demostren que l'alimentació dels adults és important, afectant a la longevitat i a l'èxit reproductor.

Els nutrients necessaris per l'èxit reproductor de les papallones

Les papallones s'alimenten bàsicament del nèctar de les flors, del qual obtenen principalment sucres i alguns aminoàcids, que juguen un paper important en la fecunditat. Alhora, les papallones també juguen un paper important com a pol.linitzadors de les flors.

Les necessitats alimentàries de les papallones són bàsicament aigua, hidrats de carboni, proteïnes, aminoàcids essencials, vitamines, esterols i minerals com el sodi, el magnesi, el calci i el fòsfor. Alguns d'aquests requeriments els poden assolir en la fase d'eruga, però l'alimentació dels adults els dóna energia, longevitat i èxit reproductor.

El nèctar de les flors està constituït bàsicament per sucres i aigua; els aminoàcids essencials, 10 en total, estan repartits pel nèctar de diverses flors. Els mascles també freqüenten bassals, les ribes dels rius, recs o llacs, i els excrements d'animals, d'on obtenen minerals i compostos orgànics. La fruita podrida també els atrau, i n'obtenen sucres, proteïnes i alcohol. Altres aliments utilitzats per les papallones poden ser: sàvia dels arbres, cendres, terra seca..L'aigua l'obtenen de les gotes de les fulles.

Fins ara hem vist dues maneres d'obtenir aliment per part de les papallones: durant la seva etapa d'eruga i l'alimentació en fase adulta, hi ha però, una tercera manera d'obtenir nutrients; el regal de noces que en forma de salts minerals transmeten el mascles a les femelles durant la còpula, que augmenta la fecunditat i la longevitat de les femelles.

Cadascun d'aquests nutrients juga el seu paper dins la vida de les papallones, així, s'ha vist que el potassi, incrementa el nombre d'aparellaments dels mascles, la fecunditat de les femelles es veu incrementada pels aminoàcids  i els sucres de la fruita podrida i la mel, aliments que també n'augmenten l'esperança de vida.

Les flors des del punt de vista de les papallones

Les papallones localitzen les flors, bàsicament amb el sentit de la vista, ajudades també pel sentit de l'olfacte. Tenen un espectre de visió que pot variar en cada espècie, però que va de l'ultraviolat fins al vermell, sent l'espectre de visió  més ampli entre els animals.

Hi ha espècies que tenen unes preferències per uns colors determinats, i això és innat, per exemple la Papallona reina, té preferència per les flors de color porpra. Aquestes preferències varien entre espècies i fins i tot entre els sexes entre una mateixa espècie, ja que mascles i femelles tenen necessitats nutritives diferents.

Hi ha diversos factors que influeixen en els patrons de visita i les preferències per determinades flors en una papallona.

 - Preferències innates per espècie
- Aprenentatge (recompensa en nutrients)
- Llargada de la probòscide (òrgan succionador)
- Massa del cos i de les ales
- Llargada dels tubs de la corol·la de la flor
- Color i olor de les flors
- Qualitat i quantitat del nèctar
- Requeriments energètics
- Requeriments reproductius

Les papallones des del punt de vista de les flors

Les papallones són un important grup de pol.linitzadors, les flors pol.linitzades per les papallones tenen una sèrie de característiques en comú:

- Estan obertes durant el dia
- Tenen colors que van des de l'ultraviolat fins al vermell.
- Les flors tenen simetria radial, excepte les orquídies
- Han de tenir una plataforma d'aterrament perquè s'hi puguin posar les papallones
- Produeixen nèctar en quantitats moderades, rics en sucres i aminoàcids

Els grans de pol·len s'adhereixen a diferents parts del cos de les papallones com són les ales, les potes, el tòrax, els palps labials i la probòscide. Sovint les papallones visiten les flors sense arribar a pol.linitzar-les, fet pel qual alguns autors consideren la relació papallona-flor més com parasitisme que mutualisme.

Es considera que la probòscide de les papallones i la forma de les flors han experimentat el que es coneix com a coevolució difusa, no es considera coevolució estrictament parlant.

Hi ha papallones que visiten la seva pròpia planta nutrícia, això pot tenir alguns avantatges:

- Augmenta l'èxit reproductiu i l'èxit potencial de l'espècie
- Alguns nutrients dels que agafa l'eruga, també els pot obtenir la papallona adulta
- La femella només ha de buscar una planta, per alimentar-se i pondre els ous

Gestió i conservació

Fins ara els esforços en gestió i conservació de les papallones s'han centrat molt en el manteniment de les plantes nutrícies per les erugues, però arrel del estudis més recents, és evident que cal donar la mateixa importància a la disponibilitat de recursos energètics per les papallones adultes que a la presència de la planta nutrícia per l'eruga.

Font: Ecology of butterflies i Europe

Ecology of Butterflies in Europe









dilluns, 12 d’octubre del 2015

Papallones i insectes de la Serralada de Marina


La diputació de Barcelona va editar fa un temps aquests dues guies, una de papallones i una altra d'insectes de la Serralada de Marina. Hi ha una fotografia i una fitxa de cada insecte, es tracta d'un bon recull de les espècies que podem trobar en aquest espai natural. Us ho podeu baixar en format pdf en el següent enllaç:


papallones
Insectes


diumenge, 4 d’octubre del 2015

Com construeix una aranya la seva teranyina

Moltes espècies d'aranyes construeixen una teranyina per caçar el seu aliment, sovint les papallones en són víctimes. En aquest vídeo podeu veure tots els passos que fa l'aranya per construir la seva teranyina, el podeu trobar al web del Museu de les Ciències de Rennes, França, web molt recomanable si teniu interès per la ciència. 

La natura no deixa mai de sorprendre's!




dijous, 24 de setembre del 2015

Papallonades estivals amb Papilio

Ara que diem adéu a l'estiu, fem un petit resum del que han estat les activitats de promoció de Papilio.

Un matí a Sant Joan Despí

Al mes de juny la xarxa d'escoles per a la sostenibilitat de Sant Joan Despí ens va convidar a la plantada del Jardí de Papallones al parc urbà de la Fontsanta. Vam tenir l'ocasió de jugar amb els alumnes de les escoles participants i intercanviar experiències i complicitats amb la gent del centre mediambiental l'Arrel. Tot un honor compartir un matí amb els companys del Baix Llobregat.

Aquí (a partir del minut 3:53) trobareu com ho explica la televisió local i aquí el lloc web dels organitzadors.


Terregada de jocs de Terrassa

Amb el caloret que no donava treva, ens vam arribar a l'estranger, a la ciutat veïna de Terrassa, per presentar el joc en companyia de la gent de Landròmina i del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Ens vam trobar gent de tota mena, entusiastes del joc com els del club Stas Tarat, algunes vocacions naturalistes amagades, cares conegudes com l'Oriol Comas i en Marius Serra, que també estaven de presentació, i terrassencs de totes les edats amb ganes de jugar.


Kaburi

Llargament esperada, llargament parlada i mai acordada fins a final d'agost, la visita a Kaburi ens venia molt de gust. Tenen un espai de joc molt acollidor, un entorn concorregut i molt interessant (és un dels vèrtexs del Triangle Friki barceloní) i, tot i la tirada evident pel rol i la fantasia, una sensibilitat especial pel joc educatiu i pel món naturalista. Va ser una tarda molt ben aprofitada, de coneixences i promoció per totes bandes.






dissabte, 19 de setembre del 2015

Una reserva per protegir la Formiguera gran

Foto de la papallona extreta del blog
La Formiguera gran (Maculinea arion) és una espècie de papallona catalogada per la IUCN com a quasi amenaçada, compta amb una reserva natural per a la seva protecció a Anglaterra. 
Aquesta papallona està associada a una espècie de formigues a la qual parasita, Myrmica sabuleti, i el seu hàbitat són els prats de pastura, on l'herba es manté a una alçada que permet la vida de les formigues.

Doncs a Anglaterra, país que ens porta 300 anys d'avantatge en estudi i conservació de la natura, tenen un espai natural dedicat a la seva conservació.

Podeu trobar més informació al blog:

diumenge, 13 de setembre del 2015

Guia per identificar erugues


Si bé no existeix cap guia completa sobre les erugues de cadascuna de les espècies de papallones que tenim a Catalunya, aquesta ens pot servir per començar a moure'ns en aquest camp.


Amb dibuixos en color es descriuen més de 500 espècies tant de papallones diürnes com de nocturnes ,agrupades per les seves plantes nutrícies, la qual cosa ens pot facilitar la identificació, Les erugues es mostren en la seva mida natural sobre la planta nutrícia i dibuixos en miniatura de la papallona adulta.

També compta amb una introducció on es descriu l'anatomia, el cicle biològic, els depredadors i els sistemes de defensa.

diumenge, 30 d’agost del 2015

Ide@. Ibero Diversidad Entomológica accesible

La Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A) ha iniciat el projecte IDE@, que té com a objectiu general recopilar la informació rellevant de caràcter taxonòmic i faunística relativa a tots els artròpodes ibèrics i de les illes macaronèsiques, tant terrestres com d'aigua dolça i marins (al voltant de 60.000 espècies). tot això a través de la web del projecte i una revista electrònica de lliure accés. Es tracta d'un recurs pràctic, didàctic i pensat per ajudar a la difusió del coneixement entomològic, especialment en la identificació d'artròpodes i en la cerca d'informació rellevant taxonòmico-faunística.

La primera fase del projecte ja està disponible, es tracta d'un monogràfic de la  Revista IDE@-SEA, que té 104 capítols, en el que han participat 140 experts i més de 110 col·laboradors, per oferir un total de 1492 pàgines d'entomologia pràctica. Podem trobar una introducció general al projecte, una guia o clau d'artròpodes, varis capítols d'introducció a l'entomodiversitat de la Península Ibèrica i altres dedicats a la conservació, les espècies exòtiques i invasores. Finalment, hi ha 95 manuals dels 108 ordres d'artròpodes presents a l'àrea d'estudi, entre ells un capítol dedicat als lepidòpters. Us podeu baixar els capítols que us interessin al següent enllaç



dissabte, 15 d’agost del 2015

Els àcars també parasiten les papallones

En aquesta fotografia, feta a Vidrà aquest mes de juliol, podem veure uns punts vermells a la base del tòrax, es tracta d'uns àcars, probablement de l'espècie Trombidum breei. Els àcars s'alimenten de l'hemolinfa de la papallona, però sembla que no la perjudiquen gaire. El mateix àcar parasita altres espècies de papallones com la Maniola jurtina o la Pyronia Tithonus . A la fotografia, la papallona és la Melanargia lachesis.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Documentals casolans sobre la vida de les papallones

Al youtube podem trobar documentals casolans sobre la vida de les papallones, sobre el seu cicle biològic o sobre algus aspectes dela seva ecologia, com la seva relació amb les formigues o els paràsits. Es tracta d'imatges gravades al camp, i els podem trobar en anglès i en francès. La productora és Filming VarWild.



dimecres, 24 de juny del 2015

Associació Zerynthia

Es tracta d'una associació sense ànim de lucre que promou l'estudi i la conservació de la papallones. Per aconseguir-ho realitzen diferents activitats de divulgació i també participen en projectes d'investigació sobre les papallones. Han iniciat alguns projectes de conservació destinats a espècies de papallones amenaçades.
Podeu trobar més informació a la seva web: http://www.asociacion-zerynthia.org/




dissabte, 20 de juny del 2015

Moths and Butterflies of Europe

Sovint és difícil trobar imatges d'erugues o ous de papallones, de fet, no hi ha cap guia completa de les erugues d'Europa, en aquest web podem trobar moltes imatges de totes les papallones que hi ha a Europa, amb la foto de la papallona en tots els estadis del seu cicle de vida. Les papallones estan classificades per famílies, però també hi ha la possibilitat de veure totes les erugues d'una mateixa família, per exemple els pièrids, en una mateixa pantalla, per fer més fàcil la identificació. La web inclou també les papallones nocturnes i els microlepidòpters, en total hi ha 2374 espècies llustrades.

http://www.leps.it/

diumenge, 14 de juny del 2015

Associació Cistus. Jardins de papallones

Si tenim la sort de  tenir un jardí a casa nostra, podem contribuir a la conservació de les papallones plantant-hi determinades espècies  que són plantes nutrícies per algunes papallones. Un jardí amb plantes autòctones, adaptades al nostre clima, pot ser igual de vistós que un jardí amb plantes exòtiques, però més sostenible, amb un menor consum d'aigua i que podrà allotjar diferents espècies d'animals, tant insectes, com ocells, petits mamífers, rèptils i fins i tot amfibis. Amb un jardí de papallones a casa, podrem observar moltes espècies diferents de papallones que el vindran a visitar.


En aquesta web de l'Associació Cistus, podeu trobar consells per construir el vostre jardí particular de papallones, des de la disposició de les diferents zones, com les plantes més adequades.

diumenge, 7 de juny del 2015

Papallones i canvi climàtic

La papallona Tigre podria veure's beneficiada pel canvi climàtic
S’adaptaran els éssers vius al canvi climàtic? 

Dins de la comunitat científica, hi ha preocupació sobre com s’adaptaran els diferents grups d’éssers vius al canvi climàtic, si bé al planeta terra, el clima ha anat canviant al llarg de la història, el canvi actual, provocat per l’activitat humana és significatiu, i sobretot molt ràpid, tindran temps els animals i plantes d’adaptar-s’hi?.

I això com s’estudia? Les papallones, són insectes molt sensibles a canvis en el clima, i el fet de que siguin un grup fàcil d’estudiar i per altra banda fascinant per molts naturalistes, ha fet que hagin esdevingut un dels grups escollits pels científics per fer-ne un seguiment exhaustiu i poder obtenir conclusions respecte a la seva adaptació al canvi climàtic. 

Fins a 19 països i regions d’Europa participen en un projecte de

seguiment de les papallones diürnes, seguint una metodologia estandarditzada, conegut com BMS: Butterfly Monitoring Scheme. A Catalunya es va començar a participar en aquest projecte l’any 1994 i actualment hi participen més d’un centenar de voluntaris repartits per tota la geografia catalana. 

Més de 2 milions de papallones 

L'Apol.lo resultaria amenaçada pel canvi climàtic
 Durant trenta setmanes, de març a setembre, aquests voluntaris compten les papallones que observen en el mateix tram d’entre un i dos kilòmetres que tenen assignat. Durant aquests 20 anys, s’han recorregut 39.226 km i comptat més de 2 milions de papallones! Els resultats d’aquests comptatges s’introdueixen en una base de dades, que és consultada per molts científics de tot Europa, per als seus estudis. 

 El deute climàtic de les papallones

A partir de les dades obtingues, s’ha pogut constatar que la distribució de les diferents espècies de papallones s’està desplaçant cap al nord, uns 75 km entre 1990 i 2009, però que porten un retard respecte al clima ja que la isoterma de temperatures s’ha desplaçat 249 km en aquest mateix període de temps. Això vol dir que les papallones van endarrerides 174 km respecte l’augment de temperatures. 

Les papallones que viuen en les cotes més altes, per exemple les que viuen a l’alta muntanya seran les més afectades, ja que si puja la temperatura, no podran desplaçar-se més al nord seguint la muntanya.
Us recomanem aquests vídeos sobre l'estudi de les papallones, fets des el museu de Ciències Naturals de Granollers:
 www.youtube.com/watch?v=uGh1hH1qaEU
www.youtube.com/watch?v=iQUjSd6yXLI

dilluns, 25 de maig del 2015

La vida agitada de les papallones

Les papallones són aliment per altres animals: ocells, rats-penats, amfibis, rèptils, aranyes i fins i tot altres insectes com libèl•lules, pregadéus, formigues o escarabats, per això han desenvolupat diferents estratègies per tal de passar desapercebudes, desorientar els seus depredadors o fins i tot espantar-los. 

Falsos ulls 

vegeu l'ocel que té la margera comuna, sembla un ull
Les papallones del grup dels satírids tenen a les seves ales uns dibuixos en forma d’ocels que poden semblar ulls. Si un ocell intenta capturar-les, el més probable és que dirigeixi el seu bec a aquests ocels i no al cap. L’insecte sobreviurà ja que no haurà estat afectada cap part vital. La papallona reina i la reina zebrada, tenen uns ocels de color vermellós a l’extrem posterior de les ales, que juntament amb la forma que tenen, fan que sembli el cap d’un animal, quan en realitat es tracta d’una cua. 

Bon camuflatge 

Algunes papallones s’amaguen dels seus depredadors tot imitant la forma de les fulles, branques, excrements, l’escorça dels arbres, etc.
Les cues de la papallona reina semblen
el cap i les banyes d'un animal
On és la papallona? busca la Pontia

Aquest Faune gran
 és ben bé com l'escorça del pi
La Cleòpatra sembla talment una fulla













Desconcertant l’enemic 

La Cleòpatra, quan se sent capturada, es fa la morta, de manera que el depredador es confia i en el moment en que baixa la guàrdia, fuig volant.

Millor ni acostar-s’hi. 

Algunes erugues tenen pels urticants que poden provocar al•lèrgies, irritacions, i fins i tot intoxicacions (processionària del pi), d’altres tenen glàndules que secreten substàncies que fan mala olor com la papallona reina. Algunes papallones tenen mal gust o provoquen malestar als animals que se les mengen. D’altres papallones imiten els colors i formes d’aquestes papallones tòxiques, aconseguint el mateix efecte, però sense ser-ho.


Us recomanem aquest video sobre l'ecologia de les papallones del Museu de Ciències Naturals de Granollers: www.youtube.com/watch?v=tsO_1boUYg8

divendres, 22 de maig del 2015

Hotel per a insectes

Els nostres jardins són la casa de molts petits animalons. De mitjana més de 2.000 espècies d'insectes poden arribar a viure en els nostres jardins. La majoria d'aquesta petits animals no causen cap perjudici a les nostres plantes, fins i tot algunes espècies són beneficioses per als nostres jardins. Les poblacions d'alguns insectes com les abelles o els borinots estan en declivi, i construint-los un refugi en el nostre jardí podem contribuir a la seva conservació.

Podem fer el nostre refugi per a insectes amb materials reciclats com palets, totxos, troncs, gerros vells i altres materials fàcils de trobar. Als insectes els agraden els llocs humits i frescos. Per tant, és millor situar el refugi en un lloc on hi hagi una mica d'ombra, potser sota un arbre, uns arbusts o sota una tanca. 

L'estructura bàsica serien uns palets, no més de cinc en alçada. Els buits que quedarien entre els palets s'han d'omplir de diferents materials, com per exemple:

- Fusta morta: és cada vegada menys abundant en els nostres endreçats jardins, però és aliment essencial per a moltes larves d'escarabats, També hi podem trobar molts fong que ajuden a la descomposició de la fusta. Les petites esquerdes són refugi dels centpeus i cotxinilles.
- Forats: hi ha moltes abelles solitàries, excel·lents pol·linitzadors, les femelles de les quals, ponen els ous dins de forats, que segellen posteriorment. 
- Palla i fenc: refugi d'hivernada de mots invertebrats.
- Escorça: aliment per a escarabats, centpeus, aranyes i cotxinilles.
- Fulles seques: refugi de molts invertebrats, on poden camuflar-se.
- Esquerdes: refugi d'hivernada per a molts invertebrats; hem de tenir esquerdes de diferents mides i tipus per facilitar un refugi per a diferents espècies.
- Pots construir també un petit refugi per a neuròpters, grans depredadors del pugó, enrotllant un cartró i posant-lo dins d'una ampolla de vidre.
- Les marietes, són també unes grans consumidores de pugó; s'amaguen a l'hivern en bastons construïts amb fulles seques.
- Un gerro de flors pot ser el lloc on el borinot faci el seu niu i instal·li una nova colònia.
- Les plantes productores de nèctar són aliment essencial per a les papallones, abelles i molts altres insectes.

diumenge, 17 de maig del 2015

Mariposascuadernosdecampo

Aquesta és una web que porten un grup d'amics bons coneixedors de les papallones, apassionats també per la fotografia i sortir al camp a observar, faci bon o mal temps.
Hi podeu trobar molta informació sobres les papallones, hi ha una fitxa dedicada a cada espècie, on podem trobar la  descripció, amb fotos dels diferents estadis de les papallones, des de ous fins a adults, l'etimologia, la distribució, l'hàbitat, les diferents subespècies que podeu trobar i el seu grau de protecció. També hi ha la possibilitat de descarregar-se la fitxa de cada espècie en pdf. La qualitat de les imatges és impressionant.



diumenge, 10 de maig del 2015

La casa de les papallones a Planoles

Si aneu a Planoles, podeu aprofitar per visitar la Casa de les Papallones, allà hi trobareu una col·lecció de papallones, majoritàriament de les que que viuen a la zona de Tosses i Planoles. La col·lecció té una vessant didàctica i pretén donar a conèixer la importància de les papallones dins els ecosistemes i la extraordinària riquesa de la zona. 

També trobarem un petit museu d'història natural amb fòssils, minerals, i altres insectes com coleòpters i dípters. Per visitar la Casa de les Papallones cal concertar cita prèvia, podeu trobar més informació al següent enllaç:
http://www.lacasadelespapallones.com/


Museu de les papallones de Catalunya

El museu de les papallones de Catalunya, està situat  Pujalt, Sort, i compta amb una col·lecció de més de 4000 exemplars exposats. A més de conèixer les espècies catalanes, podrem descobrir diferents curiositats de la vida de els papallones com  el seu mimetisme, dimorfisme sexual, estacional i geogràfic, les relacions amb altres insectes i les seves adaptacions al medi.

Fundat l'any 2001 a partir del fons científic creat pels entomòlegs Alfons G. Dolsa i Maria Teresa Albarrán durant més de trenta cinc anys, amb la finalitat d'estudiar la distribució de les espècies catalanes. 

El museu vol donar a conèixer la importància de dels insectes per la vida del planeta i la seva necessitat de conservar-les.

Més informació a : www.papallones.net


dissabte, 2 de maig del 2015

Sabíeu que les papallones s'automediquen?

Un estudi dirigit pel biòleg Jaap De Roode, de la Universitat d'Emory, ens indica que les papallones monarca, ponen els ous preferiblement en plantes que són tòxiques per als seus paràsits, protegint així la seva descendència.

El seu equip d'investigació estudia els paràsits i els seu hostes, i en els últims anys s'ha centrat en els paràsits de la papallona monarca. El paràsit que infecta la papallona és un protozous, Ophryocystis elektroscirrha, que produeix unes espores que s'escampen per totes les ales i els dificulta el vol, i els pot arribar a causar la mort. Les erugues d'aquesta papallona s'alimenten de lleterasses que contenen un làtex, i algunes espècies són tòxiques. L'estudi demostra que la papallona adulta pon els ous preferentment en aquelles plantes que són tòxiques i que les erugues que s'alimenten d'aquestes espècies de lleterasses tenen una taxa més alta de supervivència.

Podeu escoltar i llegir en anglès una conferència on s'explica tot això més detalladament:
www.ted.com/talks/jaap_de_roode_how_butterflies_self_medicate

diumenge, 12 d’abril del 2015

Damer de la centàurea

Nom científic: Melitaea phoebe

Descripció: papallona de mida mitjana de color carbassa, és la més gran de les melitaees. Anvers de les ales de color carbassa, amb diferents bandes negres i diferents tons de carbassa. Revers de les ales amb bandes groguenques i ataronjades que es van alternant, amb una sèrie sencera de punts vermells.

Hàbitat: prats i camps florits, des del litoral fins a 2000m d’altitud.

Període de vol: dues generacions: maig-juny, agost-setembre.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de plantes del gènere centàurea. Les larves viuen en nius de seda.

dilluns, 30 de març del 2015

Daurat fosc

Nom científic: Thymelicus acteon

Descripció: papallona de mida petita de colo rcarbassa. A l’anvers de les ales, destaquen una sèrie de bandes semicirculars més clares, sobretot a les femelles, en les mascles, es veu clarament l’androconi, una línia fosca que va de la base de les ales cap al centre. Revers uniforme de color ataronjat. Cap ample, ulls grans i antenes molt separades. Vol ràpid.

Hàbitat: prats, turons, conreus i zones amb herba, rarament supera els 1500 metres d’altitud.

Període de vol: univoltí, d’abril a setembre.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies, hivernen poc després d’eclosionar en un petit capoll construït en una fulla de gramínia.

dissabte, 21 de març del 2015

Muntanyesa comuna


Nom científic: Erebia meolans.

Descripció: papallona de mida petita, de color marró fosc. Anvers de les ales anteriors i posteriors, amb tres ocels pupil·lats de blanc i  envoltats d’una franja carbassa. Revers de les ales posteriors de color molt fosc i llis, amb una sua banda més clara, ales anteriors amb tres ocels pupil·lats de blanc.

Hàbitat: Clarianes de bosc amb herbes i flors. Des de 1000 fins a 2400.

Període de vol: de finals de maig, fins al setembre

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies com la festuca i el pèl caní.


Sovint veiem aquestes papallones aturades sobre
excrements d'altres animals, en liben les sals

diumenge, 15 de març del 2015

Faune gran

Nom científic: Hiparchia fagi

Descripció: Papallona de mida gran, revers de les ales de color grisós, amb una banda blanca molt marcada, amb un ocel a l’extrem superior de l’ala anterior. Anvers de les ales de color marró fos, amb una banda blanca que travessa les dues ales verticalment, petits ocels tant a l’ala posterior com a l’anterior. Només distingible de la Hipparchia alcyone si se’n fa la genitalia, tot i que aquesta última vola a més alçada.

Hàbitat: zones boscoses on es camuflen perfectament amb els troncs dels arbres, fins a 1000 m d’altitud.

Període de vol: de juny a setembre, amb una sola generació.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de diverses gramínies com la festuca.


Curiositats: A finals de setembre, podem veure el ritual d’aparellament d’aquesta papallona, parats al terra, el mascle s’acosta a la femella amb les ales obertes i  movent- les ales, la femella, amb les ales tancades, les mou amunt i avall, a mode de salutació, el mascle es va movent i es va col·locant darrera la femella, per acloplar-s’hi.

diumenge, 1 de març del 2015

Mirallet

Nom científic: Isoria lathonia

Descripció: papallona de mida mitjana d’un color carbassa ben viu. Anvers de les ales de color cabassa intens amb punts negres rodons repartits uniformement per les ales. Al revers de l’ala posterior té unes taques grans platejades.

Hàbitat: prats i turons, àrees florides, fins a 2000 metres d’altitud.

Període de vol: dóna més d’una generació, des dels inicis de la primavera, març,  fins a finals d’estiu, setembre.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de violes i borratja (Borrago officinalis)


dissabte, 21 de febrer del 2015

Papallona de la c blanca



Nom científic: Polygonia c-album

Descripció: Papallona de mida mitjana de color carbassa viu, anvers de les ales amb taques negres a les dues ales. Al revers de les ales, de color marronós, amb diverses franges, amb una taca blanca, en forma de C a l’ala anterior que la caracteritza i li dóna el nom.

Hàbitat: prats, boscos, camps de fruiters, fins a 2000 m.

Període de vol: hiverna en forma adulta i reapareix cap a l’abril, els seus descendents donen dues generacions: finals de maig-juny i juliol-agost.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de diverses plantes com, oms, ortigues, salzes, maduixeres i avellaners.



La papallona està libant les sals que
deixa la suor de la cama del Marc

dissabte, 14 de febrer del 2015

Vellutada del salze

Nom científic: Nymphalis antiopa

Descripció: Papallona de mida gran, ales de color marró, amb una banda de color crema que ressegueix tot el marge de les ales, taques blaves submarginals perfilades de negre a l’anvers de les ales.

Hàbitat: Zones humides dels boscos, fondalades amb bosc de ribera.

Període de vol: Els primers mesos de l’any, març, abril, maig, podem observar els adults que han passat l’hivern, al juny-juliol veurem la seva descendència.

Planta nutrícia: Les erugues, que són gregàries, s’alimenten de les fulles dels arbres del gènere Populus (pollancres, àlbers, etc) i Salix (salzes).


Curiositats: No es tracta d’una papallona abundant, però és un animal curiós i en presència d’humans pot acostar-se't, sobrevolar-te i, fins i tot, parar-se't a la mà, o al cap.




diumenge, 8 de febrer del 2015

Guia per conèixer la natura a Catalunya

fotoGranLa Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya és una guia que reuneix en un mateix volum els fòssils, vegetació, insectes, fongs, peixos, aus, rèptils, amfibis, recorreguts de natura, accions ambientals, etc., de Catalunya. Aquest llibre compta amb més de 1.500 imatges repartides en 576 pàgines, ha estat editat per IPCENA

La primera part de la guia fa referència al medi físic, amb una descripció general de la geografia, el clima, la hidrografia i la geologia de Catalunya, incloent també una apartat dedicat a les roques fòssils. 

La segona part de la guia està dedicada a la flora i la vegetació, i descriu els diferents ambientes bioclimàtics que trobem a Catalunya i la seva vegetació associada. 

Trobem també un apartat dedicat a la morfologia de les plantes i una fitxa amb la descripció i el dibuix per cadascuna de les principals plantes de cada ambient. 

Els fongs, amb una fitxa per cadascun dels principals bolets que podem trobar a Catalunya, formen la tercera part de la guia. 

Trobem també un capítol dedicat als insectes, amb una clau simplificada per a la identificació dels principals grups i una extensa descripció de les principals espècies que pertanyen als grups dels lepidòpters, les libèl·lules, els heteròpters, els ortòpters, els coleòpters, i els himenòpters.

Els mol·luscs continentals (principalment cargols) els miriàpodes i els aràcnids, tenen també els seu propi capítol. 

Destacaríem també, per la seva importància com a indicadors de la qualitat ecològica dels nostres rius, un capítol dedicat als macroinvertebrats aquàtics, amb diverses claus d'identificació. 

Peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers compten amb el seu propi capítol, amb les fitxes i dibuixos de les principals espècies de cada grup. 

El medi marí no podia faltar en aquesta guia, amb diversos apartats dedicats als líquens, les algues, les plantes vasculars, els invertebrats (esponges, meduses, mol·luscs, cefalòpodes, crustacis, entre d'altres) i els peixos. 

Cap al final del llibre trobem un capítol on es detallen tots els espais naturals de Catalunya que tenen un grau de protecció legal i un capítol amb la descripció de diferents rutes d'interès natural per espai com la serra del Cadí, el Montseny o Gallecs.

No volem acabar aquest article sense parlar del capítol dedicat a espais naturals salvats per l'acció popular. No es podia esperar menys d'una entitat com IPCENA, que ha estat al capdavant de moltes lluites. Aquí ens parlen de la vall d'Àrreu, del congost de Montrebei, dels aiguamolls de l'Empordà o de Gallecs entre molts altres.