diumenge, 25 d’octubre de 2015

Les papallones també menjen

Tradicionalment, els investigadors no ha prestat gaire atenció a l'alimentació de les papallones i s'han centrat més en l'alimentació de les erugues, però estudis recents, ens demostren que l'alimentació dels adults és important, afectant a la longevitat i a l'èxit reproductor.

Els nutrients necessaris per l'èxit reproductor de les papallones

Les papallones s'alimenten bàsicament del nèctar de les flors, del qual obtenen principalment sucres i alguns aminoàcids, que juguen un paper important en la fecunditat. Alhora, les papallones també juguen un paper important com a pol.linitzadors de les flors.

Les necessitats alimentàries de les papallones són bàsicament aigua, hidrats de carboni, proteïnes, aminoàcids essencials, vitamines, esterols i minerals com el sodi, el magnesi, el calci i el fòsfor. Alguns d'aquests requeriments els poden assolir en la fase d'eruga, però l'alimentació dels adults els dóna energia, longevitat i èxit reproductor.

El nèctar de les flors està constituït bàsicament per sucres i aigua; els aminoàcids essencials, 10 en total, estan repartits pel nèctar de diverses flors. Els mascles també freqüenten bassals, les ribes dels rius, recs o llacs, i els excrements d'animals, d'on obtenen minerals i compostos orgànics. La fruita podrida també els atrau, i n'obtenen sucres, proteïnes i alcohol. Altres aliments utilitzats per les papallones poden ser: sàvia dels arbres, cendres, terra seca..L'aigua l'obtenen de les gotes de les fulles.

Fins ara hem vist dues maneres d'obtenir aliment per part de les papallones: durant la seva etapa d'eruga i l'alimentació en fase adulta, hi ha però, una tercera manera d'obtenir nutrients; el regal de noces que en forma de salts minerals transmeten el mascles a les femelles durant la còpula, que augmenta la fecunditat i la longevitat de les femelles.

Cadascun d'aquests nutrients juga el seu paper dins la vida de les papallones, així, s'ha vist que el potassi, incrementa el nombre d'aparellaments dels mascles, la fecunditat de les femelles es veu incrementada pels aminoàcids  i els sucres de la fruita podrida i la mel, aliments que també n'augmenten l'esperança de vida.

Les flors des del punt de vista de les papallones

Les papallones localitzen les flors, bàsicament amb el sentit de la vista, ajudades també pel sentit de l'olfacte. Tenen un espectre de visió que pot variar en cada espècie, però que va de l'ultraviolat fins al vermell, sent l'espectre de visió  més ampli entre els animals.

Hi ha espècies que tenen unes preferències per uns colors determinats, i això és innat, per exemple la Papallona reina, té preferència per les flors de color porpra. Aquestes preferències varien entre espècies i fins i tot entre els sexes entre una mateixa espècie, ja que mascles i femelles tenen necessitats nutritives diferents.

Hi ha diversos factors que influeixen en els patrons de visita i les preferències per determinades flors en una papallona.

 - Preferències innates per espècie
- Aprenentatge (recompensa en nutrients)
- Llargada de la probòscide (òrgan succionador)
- Massa del cos i de les ales
- Llargada dels tubs de la corol·la de la flor
- Color i olor de les flors
- Qualitat i quantitat del nèctar
- Requeriments energètics
- Requeriments reproductius

Les papallones des del punt de vista de les flors

Les papallones són un important grup de pol.linitzadors, les flors pol.linitzades per les papallones tenen una sèrie de característiques en comú:

- Estan obertes durant el dia
- Tenen colors que van des de l'ultraviolat fins al vermell.
- Les flors tenen simetria radial, excepte les orquídies
- Han de tenir una plataforma d'aterrament perquè s'hi puguin posar les papallones
- Produeixen nèctar en quantitats moderades, rics en sucres i aminoàcids

Els grans de pol·len s'adhereixen a diferents parts del cos de les papallones com són les ales, les potes, el tòrax, els palps labials i la probòscide. Sovint les papallones visiten les flors sense arribar a pol.linitzar-les, fet pel qual alguns autors consideren la relació papallona-flor més com parasitisme que mutualisme.

Es considera que la probòscide de les papallones i la forma de les flors han experimentat el que es coneix com a coevolució difusa, no es considera coevolució estrictament parlant.

Hi ha papallones que visiten la seva pròpia planta nutrícia, això pot tenir alguns avantatges:

- Augmenta l'èxit reproductiu i l'èxit potencial de l'espècie
- Alguns nutrients dels que agafa l'eruga, també els pot obtenir la papallona adulta
- La femella només ha de buscar una planta, per alimentar-se i pondre els ous

Gestió i conservació

Fins ara els esforços en gestió i conservació de les papallones s'han centrat molt en el manteniment de les plantes nutrícies per les erugues, però arrel del estudis més recents, és evident que cal donar la mateixa importància a la disponibilitat de recursos energètics per les papallones adultes que a la presència de la planta nutrícia per l'eruga.

Font: Ecology of butterflies i Europe

Ecology of Butterflies in Europe









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada