diumenge, 27 de gener del 2013

Reina zebrada

Nom científic: Iphiclides feisthamelii

Descripció: papallona de mida gran, de vol ràpid. Les ales són d’un color groc pàl·lid, amb unes bandes transversals negres. A les ales inferiors tenen uns ocels de color negre i blau, a sobre els ocels una mitja lluna de color taronja, les ales acaben amb una llarga cua. Aquest dibuix de les ales inferiors, amb ocels que semblen uns ulls, tenen la funció de desorientar els depredadors, que mossegarien aquesta part i no el cap de la papallona, de manera que aquesta es podria escapar.


Hàbitat: zones obertes, camps, horts, fruiterars, fins a 2.700 m d’altitud. El mascles tenen també comportament de hill-toping i es concentren en turons i carenes, esperant el pas de les femelles.

Període de vol: març-setembre, en diverses generacions. 

Planta nutrícia: l’eruga s’alimenta principalment de
plantes del gènere Prunus, (P. spinosa, aranyoner, P. domestica) i també del gènere Crataegus (C. monogyna, arç blanc).


Curiositats: el seu nom científic es deu a Iplices, fill d'Amfitrió i Alcmena, i germanastre d'Heracles (Hèrcules) fill de Zeus i Alcmena. Ificles va acompanyar al seu germanastre com a escuder en totes les seves aventures i va morir combatent al seu costat. El nom de feisthamelii, fa referència a un entomòleg francès, que va rebre uns exemplars d'aquesta papallona capturats a Barcelona durant l'ocupació francesa per un capità de l'exèrcit, Feisthamelli les va mostrar a un altre il·lustre entomòleg: Philogène Auguste Joseph Duponchel, qui la va descriure i li va dedicar.

diumenge, 20 de gener del 2013

Papallona reina

Nom científic: Papilio machaon

Descripció: papallona de mida gran, el color de fons és un groc viu amb taques i venes negres. Té uns grans ocels vermells a l’ala inferior que continuen amb una banda blava. Els ocels tenen una funció de falsos ulls, per desorientar els possibles depredadors, que mossegarien l’ala i no pas el cos, de manera que l’insecte podria fugir, en no tenir cap òrgan vital afectat.

Període de vol: març-setembre, pot tenir més d’una generació.

Hàbitat: zones obertes, prats, matollars, zones de conreu, fins a 2.700 m d’altitud.
Planta nutrícia: l’eruga s’alimenta de vàries plantes: ruda, fonoll, angèlica i altres umbel·líferes.

Comportament territorial: Els mascles d'aquesta espècie es concentren en zones elevades, petits turons, carenes, on competeixen pel millor territori, esperant les femelles per aparellar-se, comportament conegut com a hill-topping, també propi d'altres papiliònids.

Curiositats: el seu nom científic, Macaó, correspon a un cirurgià que va participar a la guerra de Troia, sembla que va ser un dels soldats infiltrats a la ciutat dins de la panxa del cavall de fusta. 

diumenge, 13 de gener del 2013

Apol·lo

Nom científic: Parnassius apollo

Descripció: papallona de mida gran, amb ales blanques o translúcides, les ales anteriors tenen unes taques negres o grises força grans. A les ales posteriors tenen uns ocels grans de coloració que pot anar de taronja a vermell.

Període de vol: maig-agost.

Hàbitat: prats, prats alpins, la podem trobar entre 700-2.000 m d'altitud.

Planta nutrícia: l'eruga s'alimenta de plantes del gènere sedum (crespinells).

Curiositats: el seu nom científic fa referència al mont Parnàs, on es troba el temple de Delfos, llar de les Muses, divinitats protectores de les arts i filles de Zeus i Mnèmòsine. Apol·lo  és el deu de la poesia, la música, la medicina, la bellesa masculina i el Sol, és fill de Zeus i Leto i germà bessó d'Artemis.



dijous, 10 de gener del 2013

Catalan Butterfly Monitoring Scheme

www.catalanbms.org


Pla de seguiment de Ropalòcers de Catalunya.
En aquesta web podem trobar tota la informació referent al  projecte de seguiment de les papallones diürnes de Catalunya, aquest és un projecte en el participen més d’un centenar de persones, repartides per tot el territori català, amb un total de 118 estacions de seguiment.  En la majoria de casos, les persones que realitzen aquest itinerari  setmanalment durant els mesos de març a setembre ho fan com a voluntaris. Les dades recollides contribueixen a l’estudi de les papallones en aspectes com el canvi climàtic, la fragmentació del territori, els canvis d’usos del sòl, tot això per millorar la gestió i conservació d’aquests insectes  que en molts casos es troben greument amenaçats. A la web podem trobar diverses publicacions com la revista Cynthia i molts articles científics

Museu de Ciències Naturals de Granollers


Museu de Ciències Naturals de Granollers:  

El Museu de ciències Naturals de Granollers té diferents àrees de recerca: petits mamífers, quiròpters, lepidòpters i herpetologia. A la seva web podem trobar informació diversa sobre l’estudi de les papallones   en els diferents camps d'investigació que està realitzant:
- Parasitoides dels ropalòcers europeus,
- Relacions d’herbívoiria entre plantes i  ropalòcers
-Migracions dels lepidòpters,
-Faunística i historia natural,
- Biologia de la conservació
- Programa de seguiment de les papallones diürnes de Catalunya (CBMS)

dissabte, 5 de gener del 2013

Descobrir el que no és nou

Ales de coloraines, vertaderes catifes a ull de lupa, tacte farinós als dits, la mirada curiosa de dos amples glòbuls sota atentes antenes. Les papallones, ben mirat, són uns éssers d’allò més comuns i, tanmateix, mai no els hem parat prou atenció.

Viuen al voltant de les nostres ciutats. Voleien arran de boscos, a través de prats i erms, resseguint els torrents, remuntant turons i planant per camps cultivats. Es podria dir que són abanderats dels espais naturals que habiten, perquè els estudiosos les consideren bioindicadors de qualitat ambiental. Les papallones són una baula important de la cadena tròfica de molts ecosistemes. I no és estrany, doncs, que moltes d’elles estiguin en regressió.

Les papallones són per elles mateixes un prodigi biològic. Al llarg del seu cicle de vida passen per diverses fases, cada vegada més exhuberants, d’ou a eruga i d’eruga a ésser alat. Però després de la crisàlide a moltes encara els queda un periple sorprenent, encara en gran part desconegut: jocs territorials, danses nupcials i, en alguns casos, migracions massives a través de diversos cicles reproductius.

Vistes de prop algunes semblen aquarel•les alades, amb una varietat sorprenent de patrons, dibuixos i transparències. Embadocar-se amb les papallones no és cosa privada de nens, freaks de la natura i somiatruites. Tothom qui veu una papallona de prop no pot deixar de mirar-la. I segurament a elles els passa el mateix amb nosaltres.