Arlequí

Nom científic: Zerynthia rumina

Descripció: papallona inconfusible, amb el fons de les ales de color groc pàl·lid i amb grans taques negres. A l’ala superior té taques vermelles, a l’ala posterior també trobem una sèrie d’ocels vermells que formen una línia.

Hàbitat: llocs secs, turons pedregosos, llocs abruptes i clarianes de bosc, sempre a prop de la seva planta nutrícia.

Període de vol: una sola generació a la primavera.

Planta nutrícia: l’eruga s’alimenta de plantes

del gènere Aristolochia.

Curiositats: el nom de Zerynthia fa referència a un sobrenom del déu Apol·lo; Rumina és la deessa protectora de les dones que alleten; el seu temple, situat al Palatí, estava al costat de la figuera on la lloba va alletar a Ròmul i Rem. 

Reina zebrada

Nom científic: Iphiclides feisthamelii

Descripció: papallona de mida gran, de vol ràpid. Les ales són d’un color groc pàl·lid, amb unes bandes transversals negres. A les ales inferiors tenen uns ocels de color negre i blau, a sobre els ocels una mitja lluna de color taronja, les ales acaben amb una llarga cua. Aquest dibuix de les ales inferiors, amb ocels que semblen uns ulls, tenen la funció de desorientar els depredadors, que mossegarien aquesta part i no el cap de la papallona, de manera que aquesta es podria escapar.

Hàbitat: zones obertes, camps, horts, fruiterars, fins a 2.700 m d’altitud. El mascles tenen també comportament de hill-toping i es concentren en turons i carenes, esperant el pas de les femelles.

Període de vol: març-setembre, en diverses generacions. 

Planta nutrícia: l’eruga s’alimenta principalment de
plantes del gènere Prunus, (P. spinosa, aranyoner, P. domestica) i també del gènere Crataegus (C. monogyna, arç blanc).

Curiositats: el seu nom científic es deu a Iplices, fill d'Amfitrió i Alcmena, i germanastre d'Heracles (Hèrcules) fill de Zeus i Alcmena. Ificles va acompanyar al seu germanastre com a escuder en totes les seves aventures i va morir combatent al seu costat. El nom de feisthamelii, fa referència a un entomòleg francès, que va rebre uns exemplars d'aquesta papallona capturats a Barcelona durant l'ocupació francesa per un capità de l'exèrcit, Feisthamelli les va mostrar a un altre il·lustre entomòleg: Philogène Auguste Joseph Duponchel, qui la va descriure i li va dedicar.

Papallona reina

Nom científic: Papilio machaon

Descripció: papallona de mida gran, el color de fons és un groc viu amb taques i venes negres. Té uns grans ocels vermells a l’ala inferior que continuen amb una banda blava. Els ocels tenen una funció de falsos ulls, per desorientar els possibles depredadors, que mossegarien l’ala i no pas el cos, de manera que l’insecte podria fugir, en no tenir cap òrgan vital afectat.

Període de vol: març-setembre, pot tenir més d’una generació.

Hàbitat: zones obertes, prats, matollars, zones de conreu, fins a 2.700 m d’altitud.

Planta nutrícia: l’eruga s’alimenta de vàries plantes: ruda, fonoll, angèlica i altres umbel·líferes.

Comportament territorial: Els mascles d'aquesta espècie es concentren en zones elevades, petits turons, carenes, on competeixen pel millor territori, esperant les femelles per aparellar-se, comportament conegut com a hill-topping, també propi d'altres papiliònids.

Curiositats: el seu nom científic, Macaó, correspon a un cirurgià que va participar a la guerra de Troia, sembla que va ser un dels soldats infiltrats a la ciutat dins de la panxa del cavall de fusta. 

Apol·lo

Nom científic: Parnassius apollo

Descripció: papallona de mida gran, amb ales blanques o translúcides, les ales anteriors tenen unes taques negres o grises força grans. A les ales posteriors tenen uns ocels grans de coloració que pot anar de taronja a vermell.

Període de vol: maig-agost.

Hàbitat: prats, prats alpins, la podem trobar entre 700-2.000 m d'altitud.

Planta nutrícia: l'eruga s'alimenta de plantes del gènere sedum (crespinells).

Curiositats: el seu nom científic fa referència al mont Parnàs, on es troba el temple de Delfos, llar de les Muses, divinitats protectores de les arts i filles de Zeus i Mnèmòsine. Apol·lo  és el deu de la poesia, la música, la medicina, la bellesa masculina i el Sol, és fill de Zeus i Leto i germà bessó d'Artemis.