dimecres, 19 de novembre del 2014

Papallones per al calendari 2015

Us convidem a participar en l'enquesta del calendari 2015 de PllD. Es poden fer votacions fins al 27/11 a les 23.59. Trobareu l'enquesta a la columna de la dreta d'aquest blog.

C-blanca
Niobe


Papallona reina
Llimonera

Damer de la centàurea

Griseta mediterrània

Cupido menut

Faune gran

Blanqueta perfumada

Papallona dels ullets

Coure roent

Papallona de la prímula

Nimfa mediterrània

Escac ibèric

Papallona del lledoner

Damer de la valeriana


Papallona zebrada

Blaveta de l'astràgal

Griseta de vellut

Merlet

Daurat fosc
Arlequí

Blanca de l'arç

Blavet

Lleonada de matollar

Paó de dia



dimarts, 11 de novembre del 2014

Fent equip amb les formigues

Blaveta dels pèsols
Algunes erugues papallones del grup dels licènids, blavetes, estableixen una relació amb les formigues durant la fase de larva. En la relació amb les formigues pot passar que se’n beneficiïn tant les formigues com l’eruga (mutualisme) que se’n beneficiÍ només l’eruga , sense perjudicar les formigues (comensalisme), o que se'n beneficiï l’eruga, perjudicant les formigues (parasitisme).

Balveta estriada
Aquesta relació potser obligada, totalment necessària, o facultativa (no estrictament necessària). En el cas de la mirmecofília obligada, l’associació de les erugues amb les formigues és imprescindible, ja que sense les atencions de les formigues no completarien aquesta etapa del seu cicle de vida. En el cas de la mirmecofília facultativa, l’associació amb les formigues acostuma a ser temporal i no depenen d'ella per completar el seu cicle vital. 

Estímuls químics i sonors 

Blaveta de l'heura
Per cridar l’atenció de les formigues, les erugues utilitzen estímuls tant químics com acústics que anul·len l’agressivitat de les formigues. A la vegada, les erugues tenen la pell més gruixuda i més dura i poden amagar una mica el cap, per protegir-se dels atacs les formigues. 

Algunes erugues fan creure a les formigues que són larves que han sortit accidentalment del niu, segregant unes feromones que imiten les de les larves de formiga. 

Les erugues tenen unes glàndules que desprenen un líquid dolç que atrau les formigues, que traslladen l’eruga al seu niu; les formigues estimulen amb les antenes els òrgans secretors de les erugues. Les formigues obtenen aliment de l’eruga, i aquesta obté protecció enfront paràsits i depredadors (mutualisme). 
Blaveta lluenta

En altres casos, és l’eruga qui emet una vibració similar a les que emeten les larves de formigues reina. Les formigues obreres, enganyades, acaben alimentant les larves de papallona intrusa (parasitisme). 

Un lligam molt estret 

Blaveta de l'astràgal
En alguns casos, com el de la les papallones del gènere Maculinea, la relació entre l’eruga i les formigues es pot considerar de parasitisme, ja que les formigues, alimenten l’eruga, restant aliment a les seves pròpies larves. Les femelles d’aquesta papallona dipositen els ous en plantes properes als nius de formiga. Les larves es deixen caure de la planta nutrícia i són recollides per les formigues, que les transporten dins el niu. 

A Anglaterra la desaparició de la papallona formiguera gran (Maculinea arion), està lligada a la desaparició dels prats de pastures. Les formigues que hostatgen la larva necessiten unes condicions de llum i temperatura que venen determinades per l’alçada de l’herba. En deixar-se de pasturar els prats i créixer l’herba, van desaparèixer les formigues, i seguidament les papallones d’aquesta espècie.

Blaveta de la trepadella

Encara queden moltes coses per saber 

A la Península Ibèrica, ja s’han trobat 32 espècies de papallones que estableixen aquesta relació amb les formigues. Algunes estan associades només a una espècie o gènere de formigues, d’altres són més generalistes. La mirmecofília ha estat poc estudiada i encara queden moltes coses per descobrir sobre les relacions entre les papallones i les formigues. 

Algunes d’aquestes espècies són presents a Catalunya: blaveta dels pèsols (Lampides boeticus), blaveta estriada (Leptotes pirithous), blaveta de l’heura (Celastrina argiolus), blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri), blaveta de la trepadella (Polyommatus thersites), blaveta lluenta (Polyommatus bellargus), turquesa europea (Glaucopsyche alexis).

Us recomanem el següent documental sobre la relació entre els papallones i les formigues:




dimarts, 4 de novembre del 2014

El viatge de la migradora dels cards: del nord d’Africa al nord d’Europa

Encara que ens pugui semblar impossible, hi ha papallones que fan llargues migracions a través dels continents, el cas més conegut és el de la papallona monarca, que travessa el golf de Mèxic, però a Europa també tenim papallones que fan grans migracions, encara que és un fenomen menys estudiat, és el cas de la migradora dels cards (Cynthia cardui) una bonica papallona de tons ataronjats i de mida mitjana. Un equip d’investigadors, coordinat per Constantí Stefanescu, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF (UAB) en col·laboració amb altres científics europeus, han descobert que aquesta papallona pot arribar a desplaçar-se fins a 6.500 km cada any. 

D’on venen? La migradora dels cards és originària de països dels nord d’Àfrica. 

I com ho fan? Es desplaça a gran alçada entre 200 i 500 m, amb l’ajut de vents favorables que els permeten desplaçar-se a velocitats de 40-50 km/h. Poden arribar a travessar trams d’oceà de més de mil quilometres en poc més d’un dia. L’entrada d’aquesta papallona a Catalunya es pot relacionar molt directament amb l’arribada de vents saharians. 

Fins a 6 generacions Les papallones es van reproduint i és la descendència qui continua desplaçant-se cap al nord; poden arribar fins a Noruega o Islàndia i durant aquest recorregut s’hauran donat fins a 6 generacions de papallones. 

Un viatge per etapes L’arribada al continent des de l’Àfrica té lloc en dues fases: a la primavera les papallones arriben a la regió mediterrània, i a l’estiu la seva descendència és qui migra cap al centre i el nord d’Europa. 

Bitllet d’anada i tornada A finals d’estiu i durant la tardor, les darreres generacions d’aquesta papallona inicien un vol de retorn cap a l’Àfrica, també a gran alçada i que no es detecta des de terra. Sembla que algunes papallones continuen el seu viatge fins a la zona del Sahel, on el mesos de setembre i octubre es donen condicions favorables per la seva reproducció. Durant l’hivern les papallones es concentren sobretot al Magrib i les illes Canàries on continuen reproduint-se, donant fins a tres generacions més, abans de tornar a colonitzar la zona mediterrània a la primavera.

Seguiment per radar Aquesta migració es dona cada any, però no se sap encara perquè; hi ha anys que l’arribada d’aquesta papallona és més massiva que d’altres. L’última onada migradora important va tenir lloc el 2009. Aquell any, va haver-hi 2 onades migratòries molt importants, i es calcula que 4 milions de papallones van travessar una franja de 300 km al sud d’Anglaterra, fet que va ser detectat pels radars entomològics.

Us recomanem aquest enllaç al programa de TV3 El medi ambient en què es parla de la migradora dels cards:
http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/la-cursa-de-relleus-de-la-papallona-dels-cards/