 |
| Blaveta dels pèsols |
Algunes erugues papallones del grup dels licènids, blavetes, estableixen una relació amb les formigues durant la fase de larva. En la relació amb les formigues pot passar que se’n beneficiïn tant les formigues com l’eruga (mutualisme) que se’n beneficiÍ només l’eruga , sense perjudicar les formigues (comensalisme), o que se'n beneficiï l’eruga, perjudicant les formigues (parasitisme).
 |
| Balveta estriada |
Aquesta relació potser obligada, totalment necessària, o facultativa (no estrictament necessària). En el cas de la mirmecofília obligada, l’associació de les erugues amb les formigues és imprescindible, ja que sense les atencions de les formigues no completarien aquesta etapa del seu cicle de vida. En el cas de la mirmecofília facultativa, l’associació amb les formigues acostuma a ser temporal i no depenen d'ella per completar el seu cicle vital.
Estímuls químics i sonors
 |
| Blaveta de l'heura |
Per cridar l’atenció de les formigues, les erugues utilitzen estímuls tant químics com acústics que anul·len l’agressivitat de les formigues. A la vegada, les erugues tenen la pell més gruixuda i més dura i poden amagar una mica el cap, per protegir-se dels atacs les formigues.
Algunes erugues fan creure a les formigues que són larves que han sortit accidentalment del niu, segregant unes feromones que imiten les de les larves de formiga.
Les erugues tenen unes glàndules que desprenen un líquid dolç que atrau les formigues, que traslladen l’eruga al seu niu; les formigues estimulen amb les antenes els òrgans secretors de les erugues. Les formigues obtenen aliment de l’eruga, i aquesta obté protecció enfront paràsits i depredadors (mutualisme).
 |
| Blaveta lluenta |
En altres casos, és l’eruga qui emet una vibració similar a les que emeten les larves de formigues reina. Les formigues obreres, enganyades, acaben alimentant les larves de papallona intrusa (parasitisme).
Un lligam molt estret
 |
| Blaveta de l'astràgal |
En alguns casos, com el de la les papallones del gènere Maculinea, la relació entre l’eruga i les formigues es pot considerar de parasitisme, ja que les formigues, alimenten l’eruga, restant aliment a les seves pròpies larves. Les femelles d’aquesta papallona dipositen els ous en plantes properes als nius de formiga. Les larves es deixen caure de la planta nutrícia i són recollides per les formigues, que les transporten dins el niu.
A Anglaterra la desaparició de la papallona formiguera gran (Maculinea arion), està lligada a la desaparició dels prats de pastures. Les formigues que hostatgen la larva necessiten unes condicions de llum i temperatura que venen determinades per l’alçada de l’herba. En deixar-se de pasturar els prats i créixer l’herba, van desaparèixer les formigues, i seguidament les papallones d’aquesta espècie.
 |
| Blaveta de la trepadella |
Encara queden moltes coses per saber
A la Península Ibèrica, ja s’han trobat 32 espècies de papallones que estableixen aquesta relació amb les formigues. Algunes estan associades només a una espècie o gènere de formigues, d’altres són més generalistes. La mirmecofília ha estat poc estudiada i encara queden moltes coses per descobrir sobre les relacions entre les papallones i les formigues.
Algunes d’aquestes espècies són presents a Catalunya: blaveta dels pèsols (Lampides boeticus), blaveta estriada (Leptotes pirithous), blaveta de l’heura (Celastrina argiolus), blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri), blaveta de la trepadella (Polyommatus thersites), blaveta lluenta (Polyommatus bellargus), turquesa europea (Glaucopsyche alexis).
Us recomanem el següent documental sobre la relació entre els papallones i les formigues:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada