dissabte, 20 de desembre del 2014

Perquè protegir les papallones? Quin és el seu valor ecològic?

Algunes poblacions de papallones estan disminuint 

Moltes espècies de papallones estan patint una greu regressió, no només a nivell de Catalunya o la península Ibèrica, també a nivell europeu. Les causes d’aquesta disminució són bàsicament la pèrdua del seu hàbitat, el canvi climàtic i l’ús de pesticides i herbicides en l'agricultura. 

Sensibles als canvis en el paisatge
Les poblacions de coure comú es 
veuen afectades per la desaparició dels prats


Les poblacions de bruna boscana es veuen afavorides
 per l'increment de la massa boscosa

Aquest Daurat de punta taronja
ha esta capturat per una aranya cranc

Les papallones són molt sensibles als canvis en la composició i estructura de la vegetació. Moltes espècies, en el seu estat larvari, depenen d’un reduït nombre de plantes per alimentar-se, si aquestes plantes disminueixen o fins i tot desapareixen, les poblacions de papallones també. 

L’abandonament de les activitats agrícoles, les pastures i el creixement del bosc, provoca alteracions importants el les diferents espècies, provocant-ne fins i tot la desaparició d’algunes a nivell local. En altres casos, la pràctica de l’agricultura intensiva, amb l’ús de pesticides i herbicides i el monocultiu, provoca també la disminució de la diversitat en la vegetació i la conseqüent pèrdua d’espècies. 

Barreres infranquejables 

La fragmentació de l’hàbitat, per la construcció d’infraestructures, crea barreres infranquejables per a moltes espècies que són sedentàries, l’isolament de les poblacions, pot provocar també, extincions a nivell local. 

També senten el temps 

Les papallones són també molt sensibles als canvis en el clima, variacions en el règim de pluges o en la temperatura poden afectar-les. Hiverns extremadament freds, primaveres poc plujoses, estius secs o ben al contrari, molt plujosos, afecten negativament les poblacions de papallones. Darrerament s’estan fent estudis que demostren que també són sensibles al canvi climàtic, amb canvis en la distribució geografia i l’abundància d’algunes espècies. 

Font d’aliment per altes animals 

Les papallones tenen la seva importància dins dels ecosistemes i juguen un paper important dins la cadena tròfica, tant com a consumidors (herbívors) com a font d’aliment per altres animals, com ocells, rat-penats, amfibis, rèptils i fins i tot, altres insectes i també aranyes

 Això vol dir que qualsevol canvi que afecti les papallones, acabarà afectant finalment a tot l’ecosistema; és  molt important doncs fer un seguiment de les poblacions de papallones, per tenir prou informació per poder fer propostes de gestió i conservació, dels espais naturals de casa nostra.

dimecres, 19 de novembre del 2014

Papallones per al calendari 2015

Us convidem a participar en l'enquesta del calendari 2015 de PllD. Es poden fer votacions fins al 27/11 a les 23.59. Trobareu l'enquesta a la columna de la dreta d'aquest blog.

C-blanca
Niobe


Papallona reina
Llimonera

Damer de la centàurea

Griseta mediterrània

Cupido menut

Faune gran

Blanqueta perfumada

Papallona dels ullets

Coure roent

Papallona de la prímula

Nimfa mediterrània

Escac ibèric

Papallona del lledoner

Damer de la valeriana


Papallona zebrada

Blaveta de l'astràgal

Griseta de vellut

Merlet

Daurat fosc
Arlequí

Blanca de l'arç

Blavet

Lleonada de matollar

Paó de dia



dimarts, 11 de novembre del 2014

Fent equip amb les formigues

Blaveta dels pèsols
Algunes erugues papallones del grup dels licènids, blavetes, estableixen una relació amb les formigues durant la fase de larva. En la relació amb les formigues pot passar que se’n beneficiïn tant les formigues com l’eruga (mutualisme) que se’n beneficiÍ només l’eruga , sense perjudicar les formigues (comensalisme), o que se'n beneficiï l’eruga, perjudicant les formigues (parasitisme).

Balveta estriada
Aquesta relació potser obligada, totalment necessària, o facultativa (no estrictament necessària). En el cas de la mirmecofília obligada, l’associació de les erugues amb les formigues és imprescindible, ja que sense les atencions de les formigues no completarien aquesta etapa del seu cicle de vida. En el cas de la mirmecofília facultativa, l’associació amb les formigues acostuma a ser temporal i no depenen d'ella per completar el seu cicle vital. 

Estímuls químics i sonors 

Blaveta de l'heura
Per cridar l’atenció de les formigues, les erugues utilitzen estímuls tant químics com acústics que anul·len l’agressivitat de les formigues. A la vegada, les erugues tenen la pell més gruixuda i més dura i poden amagar una mica el cap, per protegir-se dels atacs les formigues. 

Algunes erugues fan creure a les formigues que són larves que han sortit accidentalment del niu, segregant unes feromones que imiten les de les larves de formiga. 

Les erugues tenen unes glàndules que desprenen un líquid dolç que atrau les formigues, que traslladen l’eruga al seu niu; les formigues estimulen amb les antenes els òrgans secretors de les erugues. Les formigues obtenen aliment de l’eruga, i aquesta obté protecció enfront paràsits i depredadors (mutualisme). 
Blaveta lluenta

En altres casos, és l’eruga qui emet una vibració similar a les que emeten les larves de formigues reina. Les formigues obreres, enganyades, acaben alimentant les larves de papallona intrusa (parasitisme). 

Un lligam molt estret 

Blaveta de l'astràgal
En alguns casos, com el de la les papallones del gènere Maculinea, la relació entre l’eruga i les formigues es pot considerar de parasitisme, ja que les formigues, alimenten l’eruga, restant aliment a les seves pròpies larves. Les femelles d’aquesta papallona dipositen els ous en plantes properes als nius de formiga. Les larves es deixen caure de la planta nutrícia i són recollides per les formigues, que les transporten dins el niu. 

A Anglaterra la desaparició de la papallona formiguera gran (Maculinea arion), està lligada a la desaparició dels prats de pastures. Les formigues que hostatgen la larva necessiten unes condicions de llum i temperatura que venen determinades per l’alçada de l’herba. En deixar-se de pasturar els prats i créixer l’herba, van desaparèixer les formigues, i seguidament les papallones d’aquesta espècie.

Blaveta de la trepadella

Encara queden moltes coses per saber 

A la Península Ibèrica, ja s’han trobat 32 espècies de papallones que estableixen aquesta relació amb les formigues. Algunes estan associades només a una espècie o gènere de formigues, d’altres són més generalistes. La mirmecofília ha estat poc estudiada i encara queden moltes coses per descobrir sobre les relacions entre les papallones i les formigues. 

Algunes d’aquestes espècies són presents a Catalunya: blaveta dels pèsols (Lampides boeticus), blaveta estriada (Leptotes pirithous), blaveta de l’heura (Celastrina argiolus), blaveta de l’astràgal (Polyommatus escheri), blaveta de la trepadella (Polyommatus thersites), blaveta lluenta (Polyommatus bellargus), turquesa europea (Glaucopsyche alexis).

Us recomanem el següent documental sobre la relació entre els papallones i les formigues:




dimarts, 4 de novembre del 2014

El viatge de la migradora dels cards: del nord d’Africa al nord d’Europa

Encara que ens pugui semblar impossible, hi ha papallones que fan llargues migracions a través dels continents, el cas més conegut és el de la papallona monarca, que travessa el golf de Mèxic, però a Europa també tenim papallones que fan grans migracions, encara que és un fenomen menys estudiat, és el cas de la migradora dels cards (Cynthia cardui) una bonica papallona de tons ataronjats i de mida mitjana. Un equip d’investigadors, coordinat per Constantí Stefanescu, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF (UAB) en col·laboració amb altres científics europeus, han descobert que aquesta papallona pot arribar a desplaçar-se fins a 6.500 km cada any. 

D’on venen? La migradora dels cards és originària de països dels nord d’Àfrica. 

I com ho fan? Es desplaça a gran alçada entre 200 i 500 m, amb l’ajut de vents favorables que els permeten desplaçar-se a velocitats de 40-50 km/h. Poden arribar a travessar trams d’oceà de més de mil quilometres en poc més d’un dia. L’entrada d’aquesta papallona a Catalunya es pot relacionar molt directament amb l’arribada de vents saharians. 

Fins a 6 generacions Les papallones es van reproduint i és la descendència qui continua desplaçant-se cap al nord; poden arribar fins a Noruega o Islàndia i durant aquest recorregut s’hauran donat fins a 6 generacions de papallones. 

Un viatge per etapes L’arribada al continent des de l’Àfrica té lloc en dues fases: a la primavera les papallones arriben a la regió mediterrània, i a l’estiu la seva descendència és qui migra cap al centre i el nord d’Europa. 

Bitllet d’anada i tornada A finals d’estiu i durant la tardor, les darreres generacions d’aquesta papallona inicien un vol de retorn cap a l’Àfrica, també a gran alçada i que no es detecta des de terra. Sembla que algunes papallones continuen el seu viatge fins a la zona del Sahel, on el mesos de setembre i octubre es donen condicions favorables per la seva reproducció. Durant l’hivern les papallones es concentren sobretot al Magrib i les illes Canàries on continuen reproduint-se, donant fins a tres generacions més, abans de tornar a colonitzar la zona mediterrània a la primavera.

Seguiment per radar Aquesta migració es dona cada any, però no se sap encara perquè; hi ha anys que l’arribada d’aquesta papallona és més massiva que d’altres. L’última onada migradora important va tenir lloc el 2009. Aquell any, va haver-hi 2 onades migratòries molt importants, i es calcula que 4 milions de papallones van travessar una franja de 300 km al sud d’Anglaterra, fet que va ser detectat pels radars entomològics.

Us recomanem aquest enllaç al programa de TV3 El medi ambient en què es parla de la migradora dels cards:
http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/la-cursa-de-relleus-de-la-papallona-dels-cards/

divendres, 31 d’octubre del 2014

Danses nupcials i defensa del territori

El mascles d’algunes espècies de papallones estableixen un territori on esperen el pas de les femelles per aparellar-s’hi. Si qui entra en el seu territori és un mascle i foragiten.

Bruna boscana
Els mascles de la bruna boscana, se situen en clapes assolellades del bosc i, quan un intrús de la mateixa espècie intenta ocupar la mateixa clariana, el propietari procedeix a fer-lo fora, obligant-lo a efectuar un vol en espiral cap amunt, al final del qual el guanyador torna sol a la clariana. Altres mascles de la mateixa espècie no tenen un territori propi si no que es dediquen a patrullar pel bosc a la recerca de les femelles.



Nimfa mediterrània
Els mascles d’algunes espècies com la nimfa mediterrània o la papallona de l’arboç es passen el dia establint territoris en branques assolellades. Quan una femella passa a prop, el mascle la persegueix en un vol ondulant fins que la parella s’atura en una branca o a terra per efectuar la còpula. Si el qui passa és un mascle, s’inicia una persecució per defensar el territori.




Atalanta
En algunes espècies com la migradora dels cards, l’atalanta, la papallona reina i la reina zebrada, a darrera hora de la tarda es situen en roques o llocs elevats on estableixen el seu territori. Quan un mascle intrús és detectat, s’inicia la lluita, que consisteix en vols acrobàtics i persecucions rapidíssimes. Quan és una femella qui entra al territori, el mascle la segueix en un vol ondulant fins a un arbre on té lloc la còpula.


Danses nupcials

Faune gran
Algunes papallones realitzen tot un ritual abans d’aparellar-se. El mascle de faune gran realitza una sèrie de vols per apropar-se a la femella fins que aquesta es posa al terra. Seguidament el mascle es posa davant seu i inicia una sèrie de reverències. Si la femella es mostra receptiva, el mascle es va desplaçant en cercle fins a situar-se darrera la femella en posició per procedir a l’acoblament. Si la femella no està preparada, obre les ales i gira seguint el mascle perquè no s’arribi a posar al seu darrera. L’acoblament pot tenir diferents modalitats, la parella aturada en una branca, flor, etc., un acoblament en vol, que pot ser perfectament coordinat, o totalment ineficaç, o un acoblament a gran alçada, que en algunes espècies és molt difícil de veure. La còpula pot durar només uns minuts, unes hores o fins i tot, dos dies.

Reina zebrada

divendres, 24 d’octubre del 2014

El cicle biològic de les papallones

Còpula de blanca de la col
El cicle biològic de les papallones passa per 4 etapes: ou, eruga, crisàlide i adult. Les etapes tenen una durada variable en funció de l’espècie, les condicions climàtiques del moment i la disponibilitat d’aliment. 

La posta

La femella diposita els ous sobre la planta nutrícia, de la qual s’alimentarà l’eruga. Hi ha diferents estratègies per evitar els depredadors: -ous agrupats i units entre ells i a la planta per un vernís. La posta pot adoptar diverses formes: en filera, en mosaic, en zig-zag - ous aïllats (papallona de l’arboç) - ous dipositats dins la planta nutrícia..

Ous de blanca de la col
Quants ous posa una papallona? La majoria de papallones diürnes, acostuma a posar un centenar d’ous. En canvi les papallones nocturnes en poden posar entra 1.000 i 2.000. 

Com són aquests ous? Els ous poden tenir formes molt diferents segons l’espècie: esfèrics, cilíndrics, estrellats, poden ser de molts colors i la seva mida pot variar entre 0,2 i 4 mm. 

Quant temps triga un ou a eclosionar? En alguns casos triga només unes hores, en altres alguns dies, en altres mig any ja que és la forma de passar l’hivern. 

Eruga de blanca de la col
L’eruga, una màquina de menjar 

L’eruga representa la fase de nutrició i creixement, al llarg de la seva vida, l’eruga menja l’equivalent a 100 kg d’enciam i multiplica el seu pes per 1.000. Aquesta fase pot durar entre uns quants dies o uns quants anys. Algunes erugues, s’alimenten només d’una o poques plantes, d’altres són polífagues, i s’alimenten d’una gran varietat d'espècies vegetals. 

Algunes espècies de papallones, passen l’hivern en forma d’eruga, algunes, com la papallona de l’arboç, tenen un líquid anticongelant que els permet sobreviure els fred hiverns. 

 La crisàlide

Crisàlide de brocat variable
Quan l’eruga ha finalitzat el seu creixement, realitza l’última muda i es transforma en crisàlide. Les crisàlides poden tenir forma cilíndrica, cònica i ovoïdal i se solen situar en llocs protegits, algunes a l’interior de la tija, envoltades d’una fulla seca, dins la càpsula d’una llavor, esquerdes de roques… En alguns casos l’eruga forma un capoll de seda, que pot ser reforçat amb petites branques, fulles seques, etc, altres espècies construeixen una funda amb fang i s’enterren.

La metamorfosi 

El procés de transformació de la crisàlide en papallona està regulat per hormones i pot durar d’uns quants dies a alguns anys. La majoria duren unes setmanes, però altres passen l’hivern en aquest estat. 

La papallona

Quan la metamorfosi està finalitzada, la papallona trenca el seu envoltori i surt i estira les ales injectant l’hemolimfa i aire a través de les nervacions. La papallona ha d’estar unes hores exposada al sol perquè se li assequin les ales i pugui començar a volar. 

Qui surt primer? Mascles i femelles d’una mateixa espècie no acostumen a emergir al mateix temps. En algunes espècies surt primer el mascle. estratègia que evita la consanguinitat, ja que els mascles es dispersen per buscar femelles. En altres surt primer la femella, així quan emergeixen els mascles, les femelles ja estan madures sexualment. 

I quan de temps viu una papallona? Els mascles solen morir poc temps després de la còpula i es femelles poc temps després de la posta. Algunes espècies de papallones, com la llimonera o la cleòpatra, viuen gairebé mig any, ja que passen l’hivern amagades entre la vegetació, les podem veure volar els dies assolellats.

I què menja la papallona? Algunes papallones no s’alimenten, viuen de les reserves que han acumulat les erugues. La majoria s’alimenten del nèctar de les flors que xuclen a través de l’espiritrompa. També absorbeixen aigua i sals minerals del terra i de la suor de persones i altres animals. Algunes s’alimenten d’excrements.

Us recomanem els següents vídeos sobre el cicle biològic de els papallones confeccionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers:
https://www.youtube.com/watch?v=7TMMTjarIbI
https://www.youtube.com/watch?v=4KbU06FEsdg

En aquest enllaç podreu trobar un impresionant video casolà sobre la metamorfosi d'una papallona reina: https://www.youtube.com/watch?v=4KbU06FEsdg



dimecres, 15 d’octubre del 2014

Papilio, un joc de papallones a verkami

Papilio és un joc didàctic per a tots els públics. L'ha dissenyat l'equip de PllD i l'han provat diverses persones del nostre entorn de diferents edats i interessos. Simula el que seria la vida de les papallones a partir de cartes d'acció i de meteorologia, i al final es decideix el guanyador amb una puntuació que reflecteix l'hàbitat més ric, és a dir més papallones lliures, més famílies, papallones que tenen erugues, amb plantes al voltant...

Avui mateix iniciem una campanya de micromecenatge amb Verkami. Us hi animeu?

diumenge, 31 d’agost del 2014

Bruixa

 Non científic: Brintesia circe

Descripció: papallona de mida gran de color grisós. Ampla banda blanca al revers de les ales, ocel pupil·lat de blanc i envoltat d’una taca blanca al revers de l’ala anterior. L’anvers de les ales també presenta una banda blanca, però a l’ala anterior aquesta banda no és continua; l’ocel apical, també està envoltat d’una taca blanca.

Hàbitat: prats, matollars i boscos esclarissats, sol posar-se sobre els troncs i les branques dels arbres on és difícil de veure. Fins a 1.650 m.

Període de vol: univoltina, de finals de juny a finals de setembre.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

diumenge, 6 de juliol del 2014

Margera comuna


Nom científic: Lasiommata megera


Descripció: papallona de mida mitjana de color carbassa. A l’anvers de les ales hi podem trobar unes franges de color marró que fan un dibuix característic, a les ales posteriors hi trobem 4 ocels negres amb color blanc a l’interior, normalment 4, mentre que a les ales anteriors només trobem un ocel. El revers de les ales és de color marró amb unes franges grises que fan un dibuix característic amb una filera d’ocels tan a l’ala posterior com a l’anterior.

Hàbitat: camins, clarianes de bosc i prats.

Període de vol: de febrer a setembre en diverses generacions, també la podem veure els dies assolellats d’hivern.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

dimarts, 1 de juliol del 2014

El dia “P”

Crònica amb una mica de retard. En sóc conscient. La celebració del Dia de les Papallones ens va portar de la mà de l’ADENC i de l’inefable Sesma a una dels transsectes més rics del país, al cor del Parc de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

L’expedició la formàvem un parell de plldistes, la Mireia i un servidor, en Marcel, un gran amant dels insectes, i una bona colla d’estudiosos del medi natural, molts d’ells habituals en les sortides de botànica de l’ADENC. I tota la comitiva liderada per en Sesma, l’amfitrió de l’itinerari.


El transsecte consta de vuit seccions que inclouen diferents espais, de bosc de ribera més o menys espès a brolla arbrada i matollar obert, amb diferents composicions vegetals. Tot plegat, una bona mostra d’espècies que hem recollit en la següent llista. Lamentem en l’edició d’aquest any no haver observat cap exemplar de Iolana iolas, la blaveta de l’espantallops, una de les joies de l’itinerari, que sí que vem poder veure i fotografiar l’any passat. Per altra banda, vem poder gaudir d’un bon repertori de Melitaea, entre elles M. pathenoides, segons sembla una novetat en aquesta zona, tot i que fora de transsecte, i també de l’Euphydryas aurinia.


Heus aquí la llista de papallones observades, més o menys per ordre d’aparició:



Polyommatus escheri

Argynnis paphia
Iphiclides podalirius
Limenitis reducta
Thymelicus sylvestris
Ochlodes venata
Coenonympha arcania
Melitaea trivia
Leptidea sinapis
Melitaea phoebe
Pieris brassicae
Colias alfacariensis
Pieris rapae
Brenthis daphne
Satyrium sculi


Polyommatus bellargus
Antocharis bellia
Pyronia bathseba
Euphydryas aurinia
Carcharodus lavatherae
Maniola jurtina
Satyrium ilicis
Lycaena phlaeas
Papilio machaon
Carcharodus alceae
Colias crocea
Melitaea parthenoides
Polyommatus thersites
Satyrium spini


Polyammatus hispana
Melitaea didyma
Gonepteryx rahmni
Gonepteryx cleopatra
Plebeius argus
Charaxes jasius
Melanargia lachesis