Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Papallones catalanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Papallones catalanes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de gener del 2018

S'amplia el catàleg d'espècies a Catalunya, Andorra i les Balears

Ja són 203 les espècies de papallones catalogades que  podem trobar a Catalunya, Andorra i les Balears.
a la web del Museu del CBMS podeu trobar el llistat de totes les papallones que viuen en aquestes terres, en total s'han afegit 7 noves espècies en aquesta última actualització:
Iphiclides feisthamelii, fins ara considerada subespècie

.Pyrgus foulquieri
.Euchloe bazae
.Lycaena helle
Satyrium pruni
.Lysandra albicans
.Hyponephele lupina
.Iphiclides feisthamelii 



diumenge, 14 de maig del 2017

Descoberta una nova espècie de papallona al Parc Natural de l'Alt Pirineu



Un estudi finançat per la Funcació Séneca de la Comunitat Autonòmica de la regió de Múrcia,  amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha permès citar una nova espècie al Parc: Jordanita  budensis  i també la seva primera citació a Catalunya.
Jordanita budensis, és un zigènid; a la península Ibèrica es coneixen  fins ara, 14 espècies de zigènics,  cinc de les quals són endemismes ibèrics. Per aquesta espècie, es coneixien tres nuclis poblacionals, un al Sistema Ibèric occidental, un altre al terç nord (entre Cantàbria i la Rioja) i un tercer al Sistema Central.
Els individus capturats al massís de l’Orri, translúcids i amb una coloració blava metal·litzada, són molt diferents dels nuclis poblacionals de la resta de la península Ibèrica i més semblants als de França, aquest fet fa pensar que aquesta població del Parc, provingui d’una població del nord de la península.
L’espècie ha estat descoberta per Manuel Garre, el descobriment, amplia el nombre d’espècies del Parc, de Catalunya i la seva àrea de distribució a la península Ibèrica.


Imatge de: http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/JordaBuden.htm





diumenge, 12 d’abril del 2015

Damer de la centàurea

Nom científic: Melitaea phoebe

Descripció: papallona de mida mitjana de color carbassa, és la més gran de les melitaees. Anvers de les ales de color carbassa, amb diferents bandes negres i diferents tons de carbassa. Revers de les ales amb bandes groguenques i ataronjades que es van alternant, amb una sèrie sencera de punts vermells.

Hàbitat: prats i camps florits, des del litoral fins a 2000m d’altitud.

Període de vol: dues generacions: maig-juny, agost-setembre.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de plantes del gènere centàurea. Les larves viuen en nius de seda.

dilluns, 30 de març del 2015

Daurat fosc

Nom científic: Thymelicus acteon

Descripció: papallona de mida petita de colo rcarbassa. A l’anvers de les ales, destaquen una sèrie de bandes semicirculars més clares, sobretot a les femelles, en les mascles, es veu clarament l’androconi, una línia fosca que va de la base de les ales cap al centre. Revers uniforme de color ataronjat. Cap ample, ulls grans i antenes molt separades. Vol ràpid.

Hàbitat: prats, turons, conreus i zones amb herba, rarament supera els 1500 metres d’altitud.

Període de vol: univoltí, d’abril a setembre.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies, hivernen poc després d’eclosionar en un petit capoll construït en una fulla de gramínia.

dissabte, 21 de març del 2015

Muntanyesa comuna


Nom científic: Erebia meolans.

Descripció: papallona de mida petita, de color marró fosc. Anvers de les ales anteriors i posteriors, amb tres ocels pupil·lats de blanc i  envoltats d’una franja carbassa. Revers de les ales posteriors de color molt fosc i llis, amb una sua banda més clara, ales anteriors amb tres ocels pupil·lats de blanc.

Hàbitat: Clarianes de bosc amb herbes i flors. Des de 1000 fins a 2400.

Període de vol: de finals de maig, fins al setembre

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies com la festuca i el pèl caní.


Sovint veiem aquestes papallones aturades sobre
excrements d'altres animals, en liben les sals

diumenge, 15 de març del 2015

Faune gran

Nom científic: Hiparchia fagi

Descripció: Papallona de mida gran, revers de les ales de color grisós, amb una banda blanca molt marcada, amb un ocel a l’extrem superior de l’ala anterior. Anvers de les ales de color marró fos, amb una banda blanca que travessa les dues ales verticalment, petits ocels tant a l’ala posterior com a l’anterior. Només distingible de la Hipparchia alcyone si se’n fa la genitalia, tot i que aquesta última vola a més alçada.

Hàbitat: zones boscoses on es camuflen perfectament amb els troncs dels arbres, fins a 1000 m d’altitud.

Període de vol: de juny a setembre, amb una sola generació.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de diverses gramínies com la festuca.


Curiositats: A finals de setembre, podem veure el ritual d’aparellament d’aquesta papallona, parats al terra, el mascle s’acosta a la femella amb les ales obertes i  movent- les ales, la femella, amb les ales tancades, les mou amunt i avall, a mode de salutació, el mascle es va movent i es va col·locant darrera la femella, per acloplar-s’hi.

diumenge, 1 de març del 2015

Mirallet

Nom científic: Isoria lathonia

Descripció: papallona de mida mitjana d’un color carbassa ben viu. Anvers de les ales de color cabassa intens amb punts negres rodons repartits uniformement per les ales. Al revers de l’ala posterior té unes taques grans platejades.

Hàbitat: prats i turons, àrees florides, fins a 2000 metres d’altitud.

Període de vol: dóna més d’una generació, des dels inicis de la primavera, març,  fins a finals d’estiu, setembre.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de violes i borratja (Borrago officinalis)


dissabte, 21 de febrer del 2015

Papallona de la c blanca



Nom científic: Polygonia c-album

Descripció: Papallona de mida mitjana de color carbassa viu, anvers de les ales amb taques negres a les dues ales. Al revers de les ales, de color marronós, amb diverses franges, amb una taca blanca, en forma de C a l’ala anterior que la caracteritza i li dóna el nom.

Hàbitat: prats, boscos, camps de fruiters, fins a 2000 m.

Període de vol: hiverna en forma adulta i reapareix cap a l’abril, els seus descendents donen dues generacions: finals de maig-juny i juliol-agost.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de diverses plantes com, oms, ortigues, salzes, maduixeres i avellaners.



La papallona està libant les sals que
deixa la suor de la cama del Marc

dissabte, 14 de febrer del 2015

Vellutada del salze

Nom científic: Nymphalis antiopa

Descripció: Papallona de mida gran, ales de color marró, amb una banda de color crema que ressegueix tot el marge de les ales, taques blaves submarginals perfilades de negre a l’anvers de les ales.

Hàbitat: Zones humides dels boscos, fondalades amb bosc de ribera.

Període de vol: Els primers mesos de l’any, març, abril, maig, podem observar els adults que han passat l’hivern, al juny-juliol veurem la seva descendència.

Planta nutrícia: Les erugues, que són gregàries, s’alimenten de les fulles dels arbres del gènere Populus (pollancres, àlbers, etc) i Salix (salzes).


Curiositats: No es tracta d’una papallona abundant, però és un animal curiós i en presència d’humans pot acostar-se't, sobrevolar-te i, fins i tot, parar-se't a la mà, o al cap.




diumenge, 31 d’agost del 2014

Bruixa

 Non científic: Brintesia circe

Descripció: papallona de mida gran de color grisós. Ampla banda blanca al revers de les ales, ocel pupil·lat de blanc i envoltat d’una taca blanca al revers de l’ala anterior. L’anvers de les ales també presenta una banda blanca, però a l’ala anterior aquesta banda no és continua; l’ocel apical, també està envoltat d’una taca blanca.

Hàbitat: prats, matollars i boscos esclarissats, sol posar-se sobre els troncs i les branques dels arbres on és difícil de veure. Fins a 1.650 m.

Període de vol: univoltina, de finals de juny a finals de setembre.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

diumenge, 6 de juliol del 2014

Margera comuna


Nom científic: Lasiommata megera


Descripció: papallona de mida mitjana de color carbassa. A l’anvers de les ales hi podem trobar unes franges de color marró que fan un dibuix característic, a les ales posteriors hi trobem 4 ocels negres amb color blanc a l’interior, normalment 4, mentre que a les ales anteriors només trobem un ocel. El revers de les ales és de color marró amb unes franges grises que fan un dibuix característic amb una filera d’ocels tan a l’ala posterior com a l’anterior.

Hàbitat: camins, clarianes de bosc i prats.

Període de vol: de febrer a setembre en diverses generacions, també la podem veure els dies assolellats d’hivern.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

diumenge, 29 de juny del 2014

Lleonada de matollar


Nom científic: Coenonympha arcania

Descripció: papallona de mida petita, de color marró. Anvers de les ales superiors de color ataronjat amb el marge fosc. Anvers de les ales posteriors de color marró. Revers de les ales anteriors de color carbassa amb un petit ocel a l’extrem. Revers de les ales posteriors de color marró amb una marcada banda blanca amb ocels negres, amb un punt de color blanc a l’interior i voltats d’un anell ataronjat.

Es pot confondre amb C.dorus, aquesta és més clara, i els ocels del revers de l’ala posterior es troben dins de la banda blanca, mentre que a c.arcania són més perimetrals. La C.dorus, presenta ocels a l’anvers de les ales.

Hàbitat: clarianes de bosc, prats i matollars. Des de terra baixa fins a 2000 m

Període de vol: univoltina de finals de maig fins a juliol.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.


dimarts, 24 de juny del 2014

Verdeta d'ull blanc


Nom científic: Callophrys rubi
 
Descripció: papallona petita, de color verd en els revers de les ales, ala posterior amb una línia blanca. Anvers de les ales marró. Es caracteritza per tenir l’ull envoltat de blanc. Es pot confondre amb Callophrys rubi, però aquest no té l’ull envoltat de blanc, si no de vermell.

Període de vol: Univoltina, a terra baixa, comença a volar al març, a muntanya, abril-maig.

Hàbitat: matollars

Planta nutrícia: les erugues són polífagues, es poden alimentar de diferents plantes, especialment de les famílies de les rosàcies, ramnàcies, corniàcies i ericàcies.


diumenge, 15 de juny del 2014

Saltabardisses de solell


Nom científic: Pyronia cecilia

Descripció: papallona de mida petita de color marró. Revers de l’ala posterior de color grisós, sense ocels. EL revers de l’ala anterior és de color carbassós amb el marge de color marró i un gran ocel de color negres amb dues taques blanques. L’anvers és de color carbassa amb els marges de color marró, les ales anteriors amb un ocel de color negre emb dues taques blanques, mascles amb una taca andocronial fosca. L’anvers de les ales posteriors és carbassa, amb el marge marronós i sense ocels.

Hàbitat: zones calcàries, secs, amb vegetació arbustiva.

Període de vol: univoltina,  de juny a agost.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.



dissabte, 7 de juny del 2014

Saltabardisses cintada


Nom científic: Pyronia bathseba

Descripció: papallona de mida petita, de color marró. Revers de l’ala posterior de color marró fosc, amb una llarga franja de color blanc groguenc i cinc ocels negres amb un punt blanc i envoltats de blanc. El revers de l’ala anterior és de color marró carbassós amb un ocel negre força gran amb dues taques negres. L’anvers de les ales es ataronjat amb el marge de color marró, les ales anteriors amb un ocell gran de color negre amb dos punt blancs, ales posteriors també de color carbassa amb diversos ocels. Mascles amb una taca andocronial marró fosc.

Hàbitat: marges de camins i zones amb arbustos.

Període de vol: univoltina, de maig a juliol.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

dissabte, 31 de maig del 2014

Saltabardisses europea

Nom científic: Pyronia tithonus

Descripció: papallona de mida petita, de color marró. Revers de les ales posteriors és  de color marró amb una franja ocre amb els ocels molt petits i amb la pupil.la blanca. Les ales anteriors són d’un marró més ataronjat amb dos ocells també pupil.lats. Té també un clar dimorfisme sexual, presentant el mascle una taca androconial negra ben marcada a l’anvers de l’ala anterior, que són d’un color marró ataronjat, amb el marge marró fosc.

Hàbitat: bardisses i matollars dels marges de camins i prats.


Període de vol: univoltina de juliol a agost.


Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de diverses gramínies.

diumenge, 25 de maig del 2014

Bruna dels prats

Nom científic: Maniola jurtina

Descripció: papallona de mida mitjana, de color marró. Revers de l’ala anterior de color marronós-grisós, ala anterior de color marró amb un ocel de color negre, amb pupil.la blanca a l’extrem superior. Hi ha un clar dimorfisme sexual, sent el mascle més petit que la femella i amb l’anvers de les ales de color marró fosc, mentre que la femella té l’anvers de les ales de color marró ataronjat amb bandes negres. Les ales anteriors presenten un petit ocel negre.

Hàbitat: prefereix els espais oberts com prats , però la podem trobar també en zones arbustives i boscos esclarissats.

Període de vol: univoltina, de maig a setembre.


Planta nutrícia:  les erugues s’alimenta de diferents gramínies.

dissabte, 22 de març del 2014

Poemes dedicats a les papallones Catalanes

A la Societat Catalana de Lepidopterologia i
al Museu de Ciències Naturals de Granollers
per la seva contribució als noms comuns de les papallones.


 NOMS DE PAPALLONES I

 Murri de la pimpinella, damer de la valeriana,
 perlada de la filipèndula, bruna de secà,
vellutada del salze, lleonada de matollar,
verdeta de l’ull blanc, muntanyesa tardana.

 Grogueta del desert, blanqueta de mitja lluna,
 escac ferruginós, marbrada de ponent,
blaveta de la trepadella, nimfa dorment,
 safranera de l’alfals, marbrada comuna.

 Turquesa de primavera, coure tornassolat,
aurora de guaret, damer puntejat,
blaveta de la vulnerària, moreneta grisa,
 pòntia dels cims, marroneta de l’om
 -que profundament frueixo cada nom!-,
morada, arlequí, cobalt, atalanta, elisa.

 NOMS DE PAPALLONES II

 Nimfa de bosc, damer de la centàurea,
brocat de l'escabiosa, blaveta de l'astràgal,
capgròs del malrubí, faune de ziga-zaga...

 Aquests noms que inviten a dansar per l'aire,
al plaer del vol, al repòs de la pausa,
que juguen i enlluernen, que brillen i proclamen
color, bellesa, vida, lluminositat i gràcia!

 Aquests noms que evoquen ingravidesa,
calma, vols de flor en flor, regals a la mirada,
uxes de lepidòpter, orfebreria alada,
que seductors són!: diuen un món, i canten.

 Margenera comuna, papallona zebrada,
daurat de punta negra, blaveta de ratlla blanca,
coure tornassolat, turquesa mediterrània...
 Noms de papallones al cel de la paraula.

 David Jou i Mirabent Barcelona,
 28 de novembre de 2013





dissabte, 1 de març del 2014

Blanqueta de la mitja lluna

 Nom científic: Pieris manii 

Fotografia: Pep monterde
Descripció: papallona de mida mitjana, amb les ales de color blanc-groguenc amb una taca a l’àpex de color negre que dibuixa un triangle. Es distingeix de la pieris rapae per la forma de mitja lluna de la taca negre postdiscal. 

Període de vol: Polivoltina, en diverses generacions de març a setembre 

Hàbitat: zones de matolls, prats i fruiterars de secà. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten principalment de crucíferes.

dilluns, 17 de febrer del 2014

Bruna boscana

Nom científic: Pararge aegerea

Descripció: papallona de mida mitjana de color marró. L’anvers és de color marró amb taques carbasses que formen un dibuix característic. A les ales posteriors podem veure uns petits ocels negres pintats de blanc, normalment quatre. A les ales anteriors només en tenen un. El revers de les ales és de marró amb taques carbasses a les ales anteriors i marró més fosc i sense taques a les ales posteriors. 

Hàbitat: clarianes de boscos

Període de vol: febrer a setembre, en successives generacions.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

Curiositats: els mascles d’aquesta espècie són molt territorials, acostumen a espera les femelles en una clariana de bosc que consideren el seu territori. Si qui hi passa és una femella intentaran aparellar-se amb ella, però si qui passa és un mascle iniciaran una persecució cel amunt volant en cercles fins que el foragitaran.