dilluns, 25 de maig del 2015

La vida agitada de les papallones

Les papallones són aliment per altres animals: ocells, rats-penats, amfibis, rèptils, aranyes i fins i tot altres insectes com libèl•lules, pregadéus, formigues o escarabats, per això han desenvolupat diferents estratègies per tal de passar desapercebudes, desorientar els seus depredadors o fins i tot espantar-los. 

Falsos ulls 

vegeu l'ocel que té la margera comuna, sembla un ull
Les papallones del grup dels satírids tenen a les seves ales uns dibuixos en forma d’ocels que poden semblar ulls. Si un ocell intenta capturar-les, el més probable és que dirigeixi el seu bec a aquests ocels i no al cap. L’insecte sobreviurà ja que no haurà estat afectada cap part vital. La papallona reina i la reina zebrada, tenen uns ocels de color vermellós a l’extrem posterior de les ales, que juntament amb la forma que tenen, fan que sembli el cap d’un animal, quan en realitat es tracta d’una cua. 

Bon camuflatge 

Algunes papallones s’amaguen dels seus depredadors tot imitant la forma de les fulles, branques, excrements, l’escorça dels arbres, etc.
Les cues de la papallona reina semblen
el cap i les banyes d'un animal
On és la papallona? busca la Pontia

Aquest Faune gran
 és ben bé com l'escorça del pi
La Cleòpatra sembla talment una fulla













Desconcertant l’enemic 

La Cleòpatra, quan se sent capturada, es fa la morta, de manera que el depredador es confia i en el moment en que baixa la guàrdia, fuig volant.

Millor ni acostar-s’hi. 

Algunes erugues tenen pels urticants que poden provocar al•lèrgies, irritacions, i fins i tot intoxicacions (processionària del pi), d’altres tenen glàndules que secreten substàncies que fan mala olor com la papallona reina. Algunes papallones tenen mal gust o provoquen malestar als animals que se les mengen. D’altres papallones imiten els colors i formes d’aquestes papallones tòxiques, aconseguint el mateix efecte, però sense ser-ho.


Us recomanem aquest video sobre l'ecologia de les papallones del Museu de Ciències Naturals de Granollers: www.youtube.com/watch?v=tsO_1boUYg8

divendres, 22 de maig del 2015

Hotel per a insectes

Els nostres jardins són la casa de molts petits animalons. De mitjana més de 2.000 espècies d'insectes poden arribar a viure en els nostres jardins. La majoria d'aquesta petits animals no causen cap perjudici a les nostres plantes, fins i tot algunes espècies són beneficioses per als nostres jardins. Les poblacions d'alguns insectes com les abelles o els borinots estan en declivi, i construint-los un refugi en el nostre jardí podem contribuir a la seva conservació.

Podem fer el nostre refugi per a insectes amb materials reciclats com palets, totxos, troncs, gerros vells i altres materials fàcils de trobar. Als insectes els agraden els llocs humits i frescos. Per tant, és millor situar el refugi en un lloc on hi hagi una mica d'ombra, potser sota un arbre, uns arbusts o sota una tanca. 

L'estructura bàsica serien uns palets, no més de cinc en alçada. Els buits que quedarien entre els palets s'han d'omplir de diferents materials, com per exemple:

- Fusta morta: és cada vegada menys abundant en els nostres endreçats jardins, però és aliment essencial per a moltes larves d'escarabats, També hi podem trobar molts fong que ajuden a la descomposició de la fusta. Les petites esquerdes són refugi dels centpeus i cotxinilles.
- Forats: hi ha moltes abelles solitàries, excel·lents pol·linitzadors, les femelles de les quals, ponen els ous dins de forats, que segellen posteriorment. 
- Palla i fenc: refugi d'hivernada de mots invertebrats.
- Escorça: aliment per a escarabats, centpeus, aranyes i cotxinilles.
- Fulles seques: refugi de molts invertebrats, on poden camuflar-se.
- Esquerdes: refugi d'hivernada per a molts invertebrats; hem de tenir esquerdes de diferents mides i tipus per facilitar un refugi per a diferents espècies.
- Pots construir també un petit refugi per a neuròpters, grans depredadors del pugó, enrotllant un cartró i posant-lo dins d'una ampolla de vidre.
- Les marietes, són també unes grans consumidores de pugó; s'amaguen a l'hivern en bastons construïts amb fulles seques.
- Un gerro de flors pot ser el lloc on el borinot faci el seu niu i instal·li una nova colònia.
- Les plantes productores de nèctar són aliment essencial per a les papallones, abelles i molts altres insectes.

diumenge, 17 de maig del 2015

Mariposascuadernosdecampo

Aquesta és una web que porten un grup d'amics bons coneixedors de les papallones, apassionats també per la fotografia i sortir al camp a observar, faci bon o mal temps.
Hi podeu trobar molta informació sobres les papallones, hi ha una fitxa dedicada a cada espècie, on podem trobar la  descripció, amb fotos dels diferents estadis de les papallones, des de ous fins a adults, l'etimologia, la distribució, l'hàbitat, les diferents subespècies que podeu trobar i el seu grau de protecció. També hi ha la possibilitat de descarregar-se la fitxa de cada espècie en pdf. La qualitat de les imatges és impressionant.



diumenge, 10 de maig del 2015

La casa de les papallones a Planoles

Si aneu a Planoles, podeu aprofitar per visitar la Casa de les Papallones, allà hi trobareu una col·lecció de papallones, majoritàriament de les que que viuen a la zona de Tosses i Planoles. La col·lecció té una vessant didàctica i pretén donar a conèixer la importància de les papallones dins els ecosistemes i la extraordinària riquesa de la zona. 

També trobarem un petit museu d'història natural amb fòssils, minerals, i altres insectes com coleòpters i dípters. Per visitar la Casa de les Papallones cal concertar cita prèvia, podeu trobar més informació al següent enllaç:
http://www.lacasadelespapallones.com/


Museu de les papallones de Catalunya

El museu de les papallones de Catalunya, està situat  Pujalt, Sort, i compta amb una col·lecció de més de 4000 exemplars exposats. A més de conèixer les espècies catalanes, podrem descobrir diferents curiositats de la vida de els papallones com  el seu mimetisme, dimorfisme sexual, estacional i geogràfic, les relacions amb altres insectes i les seves adaptacions al medi.

Fundat l'any 2001 a partir del fons científic creat pels entomòlegs Alfons G. Dolsa i Maria Teresa Albarrán durant més de trenta cinc anys, amb la finalitat d'estudiar la distribució de les espècies catalanes. 

El museu vol donar a conèixer la importància de dels insectes per la vida del planeta i la seva necessitat de conservar-les.

Més informació a : www.papallones.net


dissabte, 2 de maig del 2015

Sabíeu que les papallones s'automediquen?

Un estudi dirigit pel biòleg Jaap De Roode, de la Universitat d'Emory, ens indica que les papallones monarca, ponen els ous preferiblement en plantes que són tòxiques per als seus paràsits, protegint així la seva descendència.

El seu equip d'investigació estudia els paràsits i els seu hostes, i en els últims anys s'ha centrat en els paràsits de la papallona monarca. El paràsit que infecta la papallona és un protozous, Ophryocystis elektroscirrha, que produeix unes espores que s'escampen per totes les ales i els dificulta el vol, i els pot arribar a causar la mort. Les erugues d'aquesta papallona s'alimenten de lleterasses que contenen un làtex, i algunes espècies són tòxiques. L'estudi demostra que la papallona adulta pon els ous preferentment en aquelles plantes que són tòxiques i que les erugues que s'alimenten d'aquestes espècies de lleterasses tenen una taxa més alta de supervivència.

Podeu escoltar i llegir en anglès una conferència on s'explica tot això més detalladament:
www.ted.com/talks/jaap_de_roode_how_butterflies_self_medicate