Four wings and a prayer

Espectacular documental que podeu trobar al youtube. Parla de la migració de la papallona monarca a través del golf de Mèxic, dels naturalistes i investigadors que la segueixen i l'estudien, i també de la seva problemàtica de conservació una vegada han arribat a Mèxic, on els boscos on es refugia estan en perill per l'explotació forestal.

Molt recomanable.

Poemes dedicats a les papallones Catalanes

A la Societat Catalana de Lepidopterologia i
al Museu de Ciències Naturals de Granollers
per la seva contribució als noms comuns de les papallones.


 NOMS DE PAPALLONES I

 Murri de la pimpinella, damer de la valeriana,
 perlada de la filipèndula, bruna de secà,
vellutada del salze, lleonada de matollar,
verdeta de l’ull blanc, muntanyesa tardana.

 Grogueta del desert, blanqueta de mitja lluna,
 escac ferruginós, marbrada de ponent,
blaveta de la trepadella, nimfa dorment,
 safranera de l’alfals, marbrada comuna.

 Turquesa de primavera, coure tornassolat,
aurora de guaret, damer puntejat,
blaveta de la vulnerària, moreneta grisa,
 pòntia dels cims, marroneta de l’om
 -que profundament frueixo cada nom!-,
morada, arlequí, cobalt, atalanta, elisa.

 NOMS DE PAPALLONES II

 Nimfa de bosc, damer de la centàurea,
brocat de l'escabiosa, blaveta de l'astràgal,
capgròs del malrubí, faune de ziga-zaga...

 Aquests noms que inviten a dansar per l'aire,
al plaer del vol, al repòs de la pausa,
que juguen i enlluernen, que brillen i proclamen
color, bellesa, vida, lluminositat i gràcia!

 Aquests noms que evoquen ingravidesa,
calma, vols de flor en flor, regals a la mirada,
uxes de lepidòpter, orfebreria alada,
que seductors són!: diuen un món, i canten.

 Margenera comuna, papallona zebrada,
daurat de punta negra, blaveta de ratlla blanca,
coure tornassolat, turquesa mediterrània...
 Noms de papallones al cel de la paraula.

 David Jou i Mirabent Barcelona,
 28 de novembre de 2013

LES PAPALLONES DIÜRNES D'ANDORRA

Interessant monografia que recull la informació existent sobre les 149 espècies de papallones diürnes que es poden trobar a Andorra. Escrita per en Jordi Dantart i jordi Jubany dos grans experts en papallones diürnes, compta amb una primera introducció a la fauna de papallones diürnes d'Andorra, agrupades en les 5 famílies; Hesperiidae, Papilionidae, Pieridae, Lycaenidae i Nymphalidae. 

Podem trobar també un apartat que descriu l'estat de conservació de les diferents espècies a Andorra segons les categories establertes per la IUCN: espècies en estat crític, espècies en perill, espècies vulnerables, espècies quasi amenaçades i espècies en situació no preocupant.

La part més destacable del llibre, són sens dubte, les fitxes dedicades a cadascuna de las espècies que es tronen a Andorra, en cada fitxa podem trobar informació referent a diferents aspectes de la biologia de la papallona: identificació, estatus, fenologia, biologia, hàbitat i distribució, amb un mapa de la seva distribució a Andorra i un gràfic de distribució altitudinal. 

Aquesta monografia ha estat editada pel Centre d'Estudis de la la Neu i la Muntanya d'Andorra (cenma) des d'on s'ha impulsat l'estudi de les papallones en terres andorranes, amb la voluntat de disposar d'un treball recopilatori que reunís les dades recollides sobre papallones d'Andorra al llarg de la història, i que servís de punt de partida per a la xarxa de seguiment de les papallones diürnes BMSAand, recentment implementada.

Caldria destacar també que en aquesta ja es poden trobar els noms de les papallones en català, tot i que són previs a la llista oficial del Term

cat.

Jjo destacaria també l'elevada qualitat de les imatges, les fotografies són sovint espectaculars i mostren els exemplars tant amb les ales tancades com amb les ales obertes, sent doncs una bona guia per identificar-les.

Blanqueta de la mitja lluna

 Nom científic: Pieris manii 

Fotografia: Pep monterde

Descripció: papallona de mida mitjana, amb les ales de color blanc-groguenc amb una taca a l’àpex de color negre que dibuixa un triangle. Es distingeix de la pieris rapae per la forma de mitja lluna de la taca negre postdiscal. 

Període de vol: Polivoltina, en diverses generacions de març a setembre 

Hàbitat: zones de matolls, prats i fruiterars de secà. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten principalment de crucíferes.