Termoregulació i ús de l'hàbitat
Les papallones depenen fortament del la meteorologia i del clima en tots els aspectes de la seva ecologia. La temperatura corporal de les papallones ve determinada per la temperatura de l'aire, la velocitat del vent i la irradiació solar. Les papallones poden regular la seva temperatura corporal escollint el seu micro-hàbitat o bé escalfant-se amb el sol.
Canviant l'orientació del cos respecte el sol i modificant l'angle d'obertura de les ales, la papallona modifica l'àrea del seu cos exposada al sol i la quantitat de radiació solar rebuda. La mida del cos, el color del cos i de les ales i la presència de pèls, influeixen en les propietats tèrmiques de les papallones.
La coloració del cos influeix en la velocitat en la que la papallona s'escalfa, sent els individus més foscs els més ràpids. La mida de la papallona també té influència en la velocitat d'escalfament i refredament, però és un tema que encara cal estudiar amb més profunditat. La presència de pèls en el cos, també contribueix a regular la temperatura.
Algunes papallones, poques entre les diürnes, poden generar escalfor de manera endotèrmica gràcies a la seva activitat metabòlica, fent vibrar els ales, com a preescalfament abans d'iniciar el vol. Aquest comportament es coneix en les papallones Atalanta i Paó de dia.
Les papallones poden regular la seva temperatura escalfant-se amb el sol de quatre maneres diferents i això és característic de cada espècie, mentre que totes tenen la mateixa manera d'evitar la calor: plegant les ales i orientant l'eix longitudinal del cos paral·lel al sol.
Escalfament Dorsal: Les papallones tenen les ales obertes 180º i la cara dorsal de les ales i el cos exposada al sol. La regulació de la temperatura s'aconsegueix obrint i tancant les ales. Una variació d'aquest mode d'escalfament es dóna en els hespèrids; en aquest cas les ales posteriors estan totalment obertes mentre que les anteriors estan només mig obertes.
Quan les ales es mantenen obertes, l'aire escalfat per les ales i el cos pot acumular-se sota les ales i reduir la pèrdua de calor per convecció. Si les ales estan en contacte amb el substrat, també es redueix la pèrdua de calor per convecció.
En algunes papallones la posició de l'abdomen pot variar esposant-se al sol per sobre les ales si la temperatura ambient és baixa, o bé amagant-se sota les ales si la temperatura és baixa. L'Argentada comuna, estira les les potes i aixeca el seu cos per baixar la temperatura corporal.
Escalfament corporal: pot considerar-se un cas especial d'escalfament dorsal, la posició del cos és similar però les ales només s'obren lleugerament, menys de 10º. En aquest cas les ales contribueixen poc a la temperatura final i és el cos qui absorbeix directament la radiació solar. Aquest comportament es pot observar en els licènids.
Escalfament per reflexió de la llum solar: en aquest cas la cara dorsal del cos està orientada cap al sol i les ales estan típicament obertes només entre 10º i 60º. Aquest és el comportament típic dels pièrids, que tenen les ales amb molta àrea de color blanc que reflecteixen la radiació solar cap al cos i les zones basals de les ales de color més fosc (melàniques).
Escalfament lateral: en aquest cas, les ales no s'obren, la part lateral del cos i la cara ventral de les ales estan orientades perpendicularment al sol. La calor és absorbida per la part del cos exposada al sol i també per la part basal de les ales i conduïda fins al tòrax. Les papallones del gènere colias fan girar el seu cos buscant una orientació perpendicular o paral·lela al sol a mesura que la seva temperatura corporal augmenta. S'ha observat que la papallona Faune lleonat (Hipparchia semele) disposa les ales plegades contra el terra a temperatures baixes, mentre que quan les temperatures són elevades aixeca les ales per evitar el contacte amb el terra calent. Aquest tipus d'escalfament es dóna en els gèneres Colias, Gonepterix, Leptidea, Callophrys, Satyrium, coenonimpha, Hipparchia i Brintesia.
El punt que les papallones escullen per escalfar-se amb el sol també influeix en la seva temperatura corporal, per exemple el Faune lleonat, pot escollir descansar sobre els liquens del bosc o sobre la sorra, en funció de la temperatura ambient. La Margera comuna, utilitza l'ombra d'esquerdes per descansar si la temperatura ambient puja.
Les papallones necessiten una temperatura corporal òptima per volar d'entre 33 i 38ºC, com que en volar la temperatura corporal baixa, la papallona s'ha d'aturar periòdicament per tornar-se a escalfar. Les papallones també han d'aturar la seva activitat si la temperatura ambient és molt alta. Algunes papallones com les del gènera Leptidia, poden volar a temperatures més baixes perquè bateguen les ales més lentament.
La temperatura també influeix en la fecunditat de les femelles tant pel que fa al temps necessari per la maduració dels ous, com al temps que poden dedicar a pondre els ous, a temperatures més baixes, menys fecunditat.
Brintesia circe, Bruixa |
La temperatura també influeix en la fecunditat de les femelles tant pel que fa al temps necessari per la maduració dels ous, com al temps que poden dedicar a pondre els ous, a temperatures més baixes, menys fecunditat.
Font: Ecology of Butterflies i Europe