diumenge, 10 de gener de 2016

L'ovoposició

La tria, per part de la femella, del lloc on dipositar els ous és una activitat clau, ja que aquest indret ha de proporcionar, a la vegada, aliment en forma de planta nutrícia en prou quantitat i qualitat i un microhàbitat adequat (clima, baixa exposició als depredadors i paràsits). Aquesta tria per part de la femella engloba 4 fases: hàbitat, microhàbitat, planta nutrícia, part de la planta nutrícia.

Les femelles tenen en el seu cos les potes, les antenes, l'espiritrompa i l'oviscapte, uns òrgans quimioreceptors sensibles a unes substàncies químiques presents a la superfície de les plantes; la papallona detecta aquests compostos, que són volàtils, quan sobrevola la planta, abans d'aterrar-hi. Una vegada sobre la planta, l'acceptació o no dependrà de la reacció a aquestes substàncies químiques.

D'entrada les femelles trien les plantes hoste per la seva mida —una planta més gran representa més aliment per a les larves—, tot i que hi algunes espècies de papallones que poden adaptar el nombre d'ous que dipositen en una planta a la seva mida. Les femelles també eviten les plantes que puguin tenir paràsits que afectin les seves larves, i seleccionen plantes amb altes concentracions de substàncies que eviten els paràsits.

Una mateixa planta pot hostatjar diverses larves d'una mateixa espècie o, fins i tot, de diferents espècies sense gaires problemes. Si les plantes estan sobrepoblades, es poden donar casos de canibalisme entre les larves, ja sigui entre una mateixa espècie, o entre espècies diferents. Algunes espècies utilitzen unes feromones dissuasives per a altres espècies; això es coneix per l'espècie Aurora (Anthocharis cardamine).

Escollint el microhàbitat 

Les condicions microclimàtiques de temperatura i humitat influeixen en la supervivència i desenvolupament dels ous, per això, les femelles trien molt bé les condicions dels indrets on ponen els ous.

Les femelles trien els llocs basant-se en determinats factors, com el pendent del sòl, l'orientació, l'alçada de la vegetació, etc. Aquests requeriments són diferents per a cada espècie i dins d'una mateixa espècie també varien en funció de l'estació de l'any i de la latitud.

Formes d'ovoposició

Les femelles poden pondre els ous en diferents parts de les plantes; a Europa molt poques són endofítiques; en aquest cas, els ous no estan injectats dins la planta, sinó que és la larva qui penetra dins del substrat. 

El més freqüent és que els ous siguin dipositats sobre la planta nutrícia; en el cas de les espècies que hivernen en aquest estadi, els ous són dipositats sobre parts de la planta no comestibles. Algunes espècies deixen caure els ous sobre la vegetació (generalment prats de gramínies) des d'un punt una mica més elevat, aquest sistema és molt menys selectiu.

Les parts de la planta que utilitzen més les papallones europees són:

- Flors, fruits, brots, capolls
- Fulles, la majoria d'espècies
- Parts no comestibles: parts mortes, pansides o
Ous de blanca de la col
esclerificades 
- Altres materials diferents de la planta hoste

Les papallones que ponen els ous a les parts més nutritives de les plantes tenen ous que es desenvolupen més ràpidament i tenen larves que comencen a menjar després de l'eclosió. En canvi, si els ous es dipositen en parts no comestibles, o bé el substrat serveix de suport per a un desenvolupament de l'ou (ous que entren en diapausa, o ous en què la larva es desenvolupa en el seu primer estadi dins l'ou) o bé el període de creixement de la larva és més llarg,

Algunes espècies ponen els ous en grups de fins a 500, tot i que aquest fenomen és relativament rar entre les papallones, només un 11 % de les papallones diürnes a Europa ho fan. Les espècies dels gèneres Aporia, Pieris, Aglais, Arashnia, Nymphalis, Melitaea i Euphydryas ponen els ous en grups de fins a 500. Algunes espècies del grup Thymelicus ponen els ous en grups de menys de 10. Altres espècies ponen els ous en solitari o bé en grups de menys de 10, per exemple, els gèneres Zerynthia, Hamearis, Lycaena i Satyrium.

Els avantatges de pondre els ous en grup, fent nius de seda, són: una millor defensa contra els depredadors i els paràsits i una protecció contra les condicions climatològiques adverses (per exemple, dessecació).


Font: Ecology of butterflies i Europe

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada