L'alimentació de les erugues

Hi ha un estudi que ha recopilat tota la informació que hi ha publicada en articles, llibres, etc., referent a l'alimentació de les erugues a nivell europeu. En total s'han revisat uns 120 documents, i de 348 espècies estudiades, que representen el 765 de totes les espècies europees, s'han identificat 2.283 plantes nutrícies.

Les erugues són normalment especialistes i selectives en l'ús de les plantes per alimentar-se. Hi ha diferents graus d'especialització:

- Espècies monòfagues: s'alimenten d'una única espècie de planta

- Espècies oligòfagues: s'alimenten de diverses espècies de plantes d'un mateix gènere o família.

- Espècies polífagues: s'alimenten de diferents espècies de diferents gèneres.

Alimentar-se de diferents plantes però dins d'un mateix gènere és predominant entre els licènids (blavetes) i els papiliònids. En canvi, entre els hespèrids, els pièrids i els nimfàlids, la tendència és alimentar-se de diferents espècies dins d'una mateixa família. El percentatge d'espècies de papallones que s'alimenten de més dues famílies diferents a Europa és inferior al 5 %.

Components de les plantes i creixement de les larves

El nitrogen, els carbohidrats i l'aigua són crucials per al creixement de les larves. L'eficiència de les larves en acumular proteïnes és important, ja que les papallones adultes  s'alimenten bàsicament  de nèctar (carbohidrats).  Les larves que passen l'hivern necessiten també lípids per superar el fred. L'alimentació de la larva és responsable també de l'acumulació del material per a la transformació en adult i també per a la formació dels ous. L'alimentació de la larva és, doncs, en gran part responsable del potencial reproductor de l'adult.

Les plantes contenen uns metabolits secundaris que són responsables de la identificació, l'acceptació de la planta hoste per part de la papallona. Aquestes substàncies són alcohols, amines, compostos fenòlics, terpenoides, àcids orgànics i lípids. Algunes d'aquestes substàncies són tòxiques fins i tot per a la mateixa planta i estan confinats en vaquoles o receptacles especials o bé adquireixen la seva forma activa només per respondre a danys en els teixits. L'acceptació de la planta per part de la papallona en el moment de posar els ous, depèn de la combinació de diverses d'aquestes substàncies i de diferents estímuls químics.

Algunes d'aquestes substàncies són emmagatzemades per la larva i utilitzades posteriorment transformades en pigments o feromones, per exemple.

Les erugues poden manipular les seves plantes hoste per contrastar les seves defenses. Per exemple, la papallona monarca talla les venes de les fulles de les quals s'alimenten per reduir el flux de làtex tòxic que transporten.

Algunes larves poden ser agressives en presència d'altres larves de la mateixa espècie. Les larves de la papallona zebrada aranesa (Iphiclides podalirius) utilitzen diferents fulles per descansar i per alimentar-se; per desplaçar-se utilitzen camins de seda que fan elles mateixes amb una olor característica que els ajuda a trobar el camí entre les fulles, evitant, i fins i tot atacant, altres erugues de la mateixa espècie.

La majoria de les larves tenen activitat diürna, tot i que algunes com els satírids són diürnes en els primers estadis larvaris i nocturnes en els darrers.

Font: Ecology of Butterflies i Europe