divendres, 31 d’octubre del 2014

Danses nupcials i defensa del territori

El mascles d’algunes espècies de papallones estableixen un territori on esperen el pas de les femelles per aparellar-s’hi. Si qui entra en el seu territori és un mascle i foragiten.

Bruna boscana
Els mascles de la bruna boscana, se situen en clapes assolellades del bosc i, quan un intrús de la mateixa espècie intenta ocupar la mateixa clariana, el propietari procedeix a fer-lo fora, obligant-lo a efectuar un vol en espiral cap amunt, al final del qual el guanyador torna sol a la clariana. Altres mascles de la mateixa espècie no tenen un territori propi si no que es dediquen a patrullar pel bosc a la recerca de les femelles.



Nimfa mediterrània
Els mascles d’algunes espècies com la nimfa mediterrània o la papallona de l’arboç es passen el dia establint territoris en branques assolellades. Quan una femella passa a prop, el mascle la persegueix en un vol ondulant fins que la parella s’atura en una branca o a terra per efectuar la còpula. Si el qui passa és un mascle, s’inicia una persecució per defensar el territori.




Atalanta
En algunes espècies com la migradora dels cards, l’atalanta, la papallona reina i la reina zebrada, a darrera hora de la tarda es situen en roques o llocs elevats on estableixen el seu territori. Quan un mascle intrús és detectat, s’inicia la lluita, que consisteix en vols acrobàtics i persecucions rapidíssimes. Quan és una femella qui entra al territori, el mascle la segueix en un vol ondulant fins a un arbre on té lloc la còpula.


Danses nupcials

Faune gran
Algunes papallones realitzen tot un ritual abans d’aparellar-se. El mascle de faune gran realitza una sèrie de vols per apropar-se a la femella fins que aquesta es posa al terra. Seguidament el mascle es posa davant seu i inicia una sèrie de reverències. Si la femella es mostra receptiva, el mascle es va desplaçant en cercle fins a situar-se darrera la femella en posició per procedir a l’acoblament. Si la femella no està preparada, obre les ales i gira seguint el mascle perquè no s’arribi a posar al seu darrera. L’acoblament pot tenir diferents modalitats, la parella aturada en una branca, flor, etc., un acoblament en vol, que pot ser perfectament coordinat, o totalment ineficaç, o un acoblament a gran alçada, que en algunes espècies és molt difícil de veure. La còpula pot durar només uns minuts, unes hores o fins i tot, dos dies.

Reina zebrada

divendres, 24 d’octubre del 2014

El cicle biològic de les papallones

Còpula de blanca de la col
El cicle biològic de les papallones passa per 4 etapes: ou, eruga, crisàlide i adult. Les etapes tenen una durada variable en funció de l’espècie, les condicions climàtiques del moment i la disponibilitat d’aliment. 

La posta

La femella diposita els ous sobre la planta nutrícia, de la qual s’alimentarà l’eruga. Hi ha diferents estratègies per evitar els depredadors: -ous agrupats i units entre ells i a la planta per un vernís. La posta pot adoptar diverses formes: en filera, en mosaic, en zig-zag - ous aïllats (papallona de l’arboç) - ous dipositats dins la planta nutrícia..

Ous de blanca de la col
Quants ous posa una papallona? La majoria de papallones diürnes, acostuma a posar un centenar d’ous. En canvi les papallones nocturnes en poden posar entra 1.000 i 2.000. 

Com són aquests ous? Els ous poden tenir formes molt diferents segons l’espècie: esfèrics, cilíndrics, estrellats, poden ser de molts colors i la seva mida pot variar entre 0,2 i 4 mm. 

Quant temps triga un ou a eclosionar? En alguns casos triga només unes hores, en altres alguns dies, en altres mig any ja que és la forma de passar l’hivern. 

Eruga de blanca de la col
L’eruga, una màquina de menjar 

L’eruga representa la fase de nutrició i creixement, al llarg de la seva vida, l’eruga menja l’equivalent a 100 kg d’enciam i multiplica el seu pes per 1.000. Aquesta fase pot durar entre uns quants dies o uns quants anys. Algunes erugues, s’alimenten només d’una o poques plantes, d’altres són polífagues, i s’alimenten d’una gran varietat d'espècies vegetals. 

Algunes espècies de papallones, passen l’hivern en forma d’eruga, algunes, com la papallona de l’arboç, tenen un líquid anticongelant que els permet sobreviure els fred hiverns. 

 La crisàlide

Crisàlide de brocat variable
Quan l’eruga ha finalitzat el seu creixement, realitza l’última muda i es transforma en crisàlide. Les crisàlides poden tenir forma cilíndrica, cònica i ovoïdal i se solen situar en llocs protegits, algunes a l’interior de la tija, envoltades d’una fulla seca, dins la càpsula d’una llavor, esquerdes de roques… En alguns casos l’eruga forma un capoll de seda, que pot ser reforçat amb petites branques, fulles seques, etc, altres espècies construeixen una funda amb fang i s’enterren.

La metamorfosi 

El procés de transformació de la crisàlide en papallona està regulat per hormones i pot durar d’uns quants dies a alguns anys. La majoria duren unes setmanes, però altres passen l’hivern en aquest estat. 

La papallona

Quan la metamorfosi està finalitzada, la papallona trenca el seu envoltori i surt i estira les ales injectant l’hemolimfa i aire a través de les nervacions. La papallona ha d’estar unes hores exposada al sol perquè se li assequin les ales i pugui començar a volar. 

Qui surt primer? Mascles i femelles d’una mateixa espècie no acostumen a emergir al mateix temps. En algunes espècies surt primer el mascle. estratègia que evita la consanguinitat, ja que els mascles es dispersen per buscar femelles. En altres surt primer la femella, així quan emergeixen els mascles, les femelles ja estan madures sexualment. 

I quan de temps viu una papallona? Els mascles solen morir poc temps després de la còpula i es femelles poc temps després de la posta. Algunes espècies de papallones, com la llimonera o la cleòpatra, viuen gairebé mig any, ja que passen l’hivern amagades entre la vegetació, les podem veure volar els dies assolellats.

I què menja la papallona? Algunes papallones no s’alimenten, viuen de les reserves que han acumulat les erugues. La majoria s’alimenten del nèctar de les flors que xuclen a través de l’espiritrompa. També absorbeixen aigua i sals minerals del terra i de la suor de persones i altres animals. Algunes s’alimenten d’excrements.

Us recomanem els següents vídeos sobre el cicle biològic de els papallones confeccionat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers:
https://www.youtube.com/watch?v=7TMMTjarIbI
https://www.youtube.com/watch?v=4KbU06FEsdg

En aquest enllaç podreu trobar un impresionant video casolà sobre la metamorfosi d'una papallona reina: https://www.youtube.com/watch?v=4KbU06FEsdg



dimecres, 15 d’octubre del 2014

Papilio, un joc de papallones a verkami

Papilio és un joc didàctic per a tots els públics. L'ha dissenyat l'equip de PllD i l'han provat diverses persones del nostre entorn de diferents edats i interessos. Simula el que seria la vida de les papallones a partir de cartes d'acció i de meteorologia, i al final es decideix el guanyador amb una puntuació que reflecteix l'hàbitat més ric, és a dir més papallones lliures, més famílies, papallones que tenen erugues, amb plantes al voltant...

Avui mateix iniciem una campanya de micromecenatge amb Verkami. Us hi animeu?