diumenge, 25 de febrer del 2018
diumenge, 4 de febrer del 2018
Descoberta una nova subespècie d'Erebia a la Sierra de Guara
A la Sierra de Guara, prepirineu aragonès, acaben de descobrir una subespècie de la papallona Erebia lefebvrei , aquesta espècie és endèmica de la Península Ibèria, i es troba al Picos deEuropa, la Rioja, l'Alt Pirineu, la sierra de la Demanda i Guara. Aquestes poblacions estan aïllades entre elles i aquest aïllament ha propiciat que aparegués una subespècies pròpia i exclusiva de la Sierra de Guara.
| Exemplar de Erebia lefebvvrei Autor: Enrique Murria |
Les anàlisis genètiques, ens indiquen que aquesta subespècie, anomenada Erebia lefebvrei abosi es va separar de la resta de poblacions fa entre 130.000 i 200.000 anys, és a dir, des de les glaciacions del quaternari.
L'autor de l'estudi és l'entomòleg aragonès Enrique Murria, que alerta del perill que pot suposar el canvi climàtic, i l'increment de les temperatures, en la distribució d'aquestes espècies d'alta muntanya, que tenen una àrea de distribució molt limitada que pot veure's disminuïda si augmenten les temperatures i es modifica el seu hàbitat.
dissabte, 27 de gener del 2018
S'amplia el catàleg d'espècies a Catalunya, Andorra i les Balears
Ja són 203 les espècies de papallones catalogades que podem trobar a Catalunya, Andorra i les Balears.
a la web del Museu del CBMS podeu trobar el llistat de totes les papallones que viuen en aquestes terres, en total s'han afegit 7 noves espècies en aquesta última actualització:
a la web del Museu del CBMS podeu trobar el llistat de totes les papallones que viuen en aquestes terres, en total s'han afegit 7 noves espècies en aquesta última actualització:
| Iphiclides feisthamelii, fins ara considerada subespècie |
.Pyrgus foulquieri
.Euchloe bazae
.Lycaena helle
Satyrium pruni
.Lysandra albicans
.Hyponephele lupina
.Iphiclides feisthamelii
Etiquetes de comentaris:
Papallones catalanes
diumenge, 21 de gener del 2018
Escull la papallona de l'any
L'Associació Zerynthia continua amb la proposta iniciada el 2016 d'escollir una papallona de l'any, amb la idea de difondre entre la ciutadania el món de les papallones, donar a conèixer les diferents espècies que podem trobar a la Península Ibèrica, especialment aquelles que estan en perill d'extinció.
Aquest any es pot escollir entre quatre espècies de papallones:
Pyrgus cinarae: una espècie del grup dels hespèrids, molt escassa, només en trobem dues poblacions, una al sistema ibèric oriental i l'altre al sud de la província d'Avila. Les poblacions més properes estan a Grècia.
Euchloe bazae (grogueta del desert): un pièrid, perfectament adaptat als ambients semi-desèrtics, la població de la província de Lleida s'ha extingit, i ara només es pot trobar als Monegros i la Hoya de Baza (Granada), molt amenaçada per l'extensió dels conreus de regadiu.
| Escac ibèric (esquerra) i Marroneta de l'om (dreta) |
Phengaris alcon (formiguera petita): curiosa papallona, també del grup dels licènids, les erugues de la qual, s'alimenten de gencianes en les fases inicials, però que posteriorment viuen en els nius d'algunes espècies de formigues. L'abandonament dels prats i conreus d'alta muntanya, perjudica la població d'aquesta espècie.
Podeu votar, fins a finals de gener a:
Etiquetes de comentaris:
Curiositats,
ecologia
dijous, 25 de maig del 2017
TERMCAT publica una nova edició del diccionari en
línia Noms de papallones, que
conté 214 fitxes terminològiques de les espècies de papallones diürnes presents
als territoris de parla catalana, amb el nom científic, denominacions en
català, equivalents en castellà, francès i anglès.
La novetat d’aquesta edició és la incorporació al diccionari
de les 46 il·lustracions, elaborades per Martí Franch, procedents del segon pòster de la col·lecció
Papallones de Catalunya, dedicat a les papallones més representatives de la
muntanya mitjana. Aquestes il·lustracions s’afegeixen a les il·lustracions
ja incloses a la primera edició del diccionari, de l’any 2015, procedents
del primer pòster de la sèrie, dedicat a
les papallones de la terra baixa mediterrània. Més endavant, amb la publicació
del tercer i últim número de la col·lecció, està previst que s’acabin
d’il·lustrar altres entrades del diccionari.
El diccionari en línia Noms de papallones,
elaborat en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, va
néixer d’un procés de consens i fixació dels noms propis catalans de les
espècies de papallones diürnes presents als territoris catalans, amb l’objectiu
d’ajudar a estendre l’interès i el coneixement de la lepidopterologia al gran
públic.
dijous, 18 de maig del 2017
Miniguia de camp de les papallones diürnes de Catalunya
Els amants de les papallones tenen ara una nova guia de
papallones diürnes de Catalunya, editada per Oryx i amb dibuixos de Toni
LLobet. La guia consisteix en un desplegable plastificat, amb 16 cares en
total, on s'il·lustren per famílies aproximadament la meitat de les espècies
catalanes. Cada espècie inclou unes icones informatives del tipus d'hàbitat
preferit, rang altitudinal i període de vol, a més d'un curt text i esment de
les plantes nutrícies.
El Museu de Ciències Naturals de Granollers ha col·laborat
activament en la preparació d'aquesta guia i la selecció d'espècies ha estat
feta per Constantí Stefanescu.
Aquestes guies pretenen ser una eina d'iniciació per als
naturalistes. En tot cas, pot ser un molt bon regal per a algú que comenci a
interessar-se per les papallones i que encara no tingui el nivell per
necessitar una guia de camp completa.
diumenge, 14 de maig del 2017
Descoberta una nova espècie de papallona al Parc Natural de l'Alt Pirineu
Un estudi finançat per la Funcació Séneca de la Comunitat
Autonòmica de la regió de Múrcia, amb el suport del Parc Natural de l’Alt
Pirineu, ha permès citar una nova espècie al Parc: Jordanita budensis i també la seva primera citació a
Catalunya.
Jordanita budensis, és un zigènid; a la península Ibèrica es
coneixen fins ara, 14 espècies de
zigènics, cinc de les quals són
endemismes ibèrics. Per aquesta espècie, es coneixien tres nuclis poblacionals,
un al Sistema Ibèric occidental, un altre al terç nord (entre Cantàbria i la
Rioja) i un tercer al Sistema Central.
Els individus capturats al massís de l’Orri, translúcids i
amb una coloració blava metal·litzada, són molt diferents dels nuclis
poblacionals de la resta de la península Ibèrica i més semblants als de França,
aquest fet fa pensar que aquesta població del Parc, provingui d’una població
del nord de la península.
L’espècie ha estat descoberta per Manuel Garre, el
descobriment, amplia el nombre d’espècies del Parc, de Catalunya i la seva àrea
de distribució a la península Ibèrica.
Etiquetes de comentaris:
ecologia,
Papallones catalanes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


