diumenge, 5 de juny del 2016

Guia fotogràfica d'aranyes de Montserrat i el el Parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de L'Obac

Si teniu curiositat per les aranyes i voleu aprendre a reconèixer les més comunes, no només de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i la Serra de L'Obac, si no també de la Península Ibèrica, teniu la guia perfecte. Es tracta d'una llibre editat pel seu autor: Óscar Méndez, potser una de les poques persones, o l'única que s'ha dedicat a estudiar aquests animals durant més de 6 anys, en aquesta zona. A la guia podem trobar fotografies de més de 140 espècies de 42 famílies d'aranyes, moltes de les fotografies estan fetes de nit, ja que en alguns casos és quan l'aranya és més activa. Per a cada espècie hi ha una petita descripció i algunes dades sobre la seva biologia. Podeu trobar més informació a la seva web:


dilluns, 16 de maig del 2016

En un metro de bosque

"En un metro de bosque" és el llibre que ha escrit David George Haskell,biòleg i professor de la "University of the South of Tennesse" que ens transporta als boscos primaris de les montanyes de Tennesse que l'autor ha visitat periòdicament durant un any.
En un metro de bosque
A través del seu llibre, Haskell ens descriu com va canviant el bosc amb el pas de les estacions; assegut sempre a la mateixa pedra, ens explica històries increïbles sobre els ocells, les formigues, les diferents plantes que hi podem trobar, les seves adaptacions al fred...hi ha un capítol dedicat a una papallona nocturna que s'atura a la seva ma, un mascle, que s'entrenen durant més de mitja hora libant les sals que la pell excreta, sals que seran el seu regal de núpcies per la femella, nutrients indispensables per poder formar els ous.

Un llibre molt recomanable, per gaudir de la lectura i la natura al mateix temps.


dimecres, 4 de maig del 2016

Entrevistem Cannet jocs

Cannet jocs és una botiga de Santa Coloma de Farners. De fa un temps van apostar per promocionar el joc com a element cultural i de relació entre les persones. Fa temps que ens coneixem (amb una certa nostàlgia, podem dir que des de sempre), durant la campanya de Papilio ens van donar el seu suport,
i la simpatia és compartida, ves. Per això els fem una entrevista.

Fal·lera juganera
No es pot dir que sigueu una botiga ni tampoc venedors ambulants. A què us dediqueu? Des de quan? I per què ho feu?
Nosaltres vam començar ara fa tres estius amb tot l'enrenou dels jocs. Estem en un poble petit i, si ja en ciutats més grans encara molta gent no coneix els jocs de taula moderns, a casa nostra la primera feina havia de ser donar-los a conèixer. Per això hem intentat aprofitar totes les ocasions que hem tingut per “treure els jocs al carrer”. Som una botiga, però al final traiem els jocs perquè ens agrada i perquè veus que la gent s'ho passa bé, que hi ha un retorn positiu enorme. Llavors, home, intentem que un dia ens puguem guanyar la vida amb els jocs. Però mentrestant intentem disfrutar amb el que fem, amb el que aprenem i amb el que ensenyem.

Uneix famílies, és un pretext per compartir espais... Quin poder creieu que té el joc en les persones?
La primera vegada que algú descobreix aquell joc, modern o no, que l'apassiona, pel motiu que sigui, això és com una revelació personal, entendre que existeix un món enorme per disfrutar. Els exemples són tan dispars com diversitat de jocs hi ha: des del pare que et diu que mai s'hauria imaginat que jugar, i perdre, al Carrera de Tortugues amb la seva filla li hauria agradat tant, a la persona que es capbussa en un Dominion per trobar l'estratègia guanyadora o al grup de joves que disfruta amb un Dixit. El joc és consubstancial a les persones, forma part de l'aprenentatge, del bon viure... Moltes vegades només falta trobar el joc adequat.

Vosaltres promoveu el joc al carrer. Com funciona això? Per què creieu que funciona?

Més que promoure el joc al carrer, el que fem es treure els jocs al carrer, que és una mica diferent. I ho fem perquè en un prestatge criant pols no serveixen per res. El que passa és que, per exemple, un dia se'ns va ocórrer treure el Kubb a la plaça del poble. I va agradar tant i tant que ja portem dues edicions de la Lliga de Kubb de Farners de la Selva amb més de 60 persones implicades tot l'estiu jugant. És genial. I per què funciona? Suposo que és un repte personal, és divertit, estàs amb els col·legues, et piques amb els de l'altre equip...

Quins jocs tenen més acceptació? A què creieu que és degut?

Els tres jocs que més venem són el Dobble, el Fantasma Blitz i el Gobb'it: jocs ràpids, divertits, amb molt de pique, gairebé per a totes les edats... Però dir això és molt enganyós, perquè en realitat representen, els tres sumats, una porció força petita de tot el que venem. Venem molt de joc infantil, suposem que perquè la gent veu com a normal comprar jocs per als nens i nenes. En aquest sentit sí que costa més introduir adults en el joc. Però també és cert que cada cop hi ha més adults que juguen i que proven jocs.

Com veieu el panorama actual del joc de taula al nostre país? Com conviu amb els videojocs?
Hi ha un boom del joc de taula, es creen més jocs, s'obren botigues, es fan festivals i activitats a tot arreu..., s'introdueixen a les escoles... I això és bo, respon a canvis, crec que de fons, en la forma en què la gent es relaciona, buscant un oci de qualitat i recreant el gust de trobar-se fent coses interessants i divertides. I això no és incompatible amb el videojoc. De fet ens trobem constantment gent que et diu “ah, jo jugo a l'Aventureros per Internet” i es compren un altre joc. El videojoc també és una creació cultural que pot ser molt potent. Ara, com també passa amb els jocs de taula, pot ser una tonteria o d'una qualitat ínfima. El que ens intriga és on anirà a parar l'evolució de les coses veient els microfinançaments, els print and play o les impressores 3D. Perquè quan algú descobreix o redescobreix el plaer de jugar ja no se n'oblida. Però el mercat dels jocs de taula pot acabar prenent moltes formes.

diumenge, 24 d’abril del 2016

Pseudopapallona juràsica


El descobriment de 20 fòssils en bon estat de conservació d'un insecte similar a una papallona en els dipòsits d'una antic llac al nord-est de la xina i est del Kazakhstan, ha permès el descobriment d'un gènere extingit, Kalligrammatid, Oregramma illecebrosa, que no va evolucionar cap a les papallones modernes.

Aquest insecte va viure a la Terra quan encara no hi havia flors que poguessin proporcionar nèctar i pol·len, però aquest fòssil de 170 milions d'anys era molt similar a les papallones que van aparèixer molt més tard a en la història de la terra.

Aquesta pseudopapallona visitava les plantes amb òrgans reproductius que segregaven pol·len i nèctar, encara que no fossin flors com les coneixem actualment, molt abans que apareguessin els primers avantpassats de les papallones actuals.

Aquest és un exemple més del que es coneix com a evolució convergent, on espècies distants filogenèticament, evolucionen independentment per acabar tenint característiques similars.

L'insecte tenia també uns pèls a les potes, on es podia enganxar el pol·len de les plantes i ser transportat per fecundar altres exemplars,en  un sistema de pol·linització similar al que tenen les flors actuals.

Però encara tenien un altre tret en comú amb les papallones modernes: un dibuix a les seves ales que simula un parell d'ulls, sistema de defensa que trobem en algunes de les papallones actuals.

Curiosament, quan aquests insectes es van extingir ara fa 100 milions d'anys amb l'aparició de les papallones modernes, van haver de passar 50 milions d'anys fins que l'evolució va donar insectes que complissin aquesta funció: les papallones modernes. 


Podeu llegir l'article sencer al següent enllaç:


http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/283/1824/20152893

diumenge, 10 d’abril del 2016

Blog: Bichos y plantas de León

En aquest blog podem trobar molta informació sobre taxonomia, tant pel que fa a papallones, com a altres famílies d'insectes. De cada espècie podem trobar tot un conjunt  de fotografies, així com la descripció de l'espècie, i algunes altres curiositats sobre l'etimologia del seu nom o la seva ecologia.

http://javibichos.blogspot.com.es/p/clasificadas.html

dimarts, 29 de març del 2016

Blog per apendre a identificar papallones


Mariposas y orugas (Volvoretas e eirugas)En aquest blog torbareu molta informació sobre com identificar diferents espècies de papallones, especialment remarcable són aquelles entrades que ens ajuden a diferenciar dues papallones que són molt semblant. També hi ha algun article sobre comportament de les papallones, estratègies de defensa, etc. Un pou de ciència!

http://mariposasyorugas.blogspot.com.es/p/presentacion.html

dissabte, 12 de març del 2016

La dispersió, costos i beneficis

Algunes espècies de papallones tenen tendència a la dispersió, altres en canvi són sedentàries i es mouen en un radi molt petit al llarg de tota la seva vida. Què és el mou les papallones a dispersar-se a allunyar-se del seu lloc de naixement? Quins costos i beneficis té aquesta estratègia per a les papallones?

Factors que promouen la dispersió:
. Evitar la competència entre els individus de la mateixa espècie
. Evitar la consanguinitat en una població de papallones
. Canvis en l'hàbitat: l'hàbitat on ha nascut la papallona pot canviar al llarg del'any i això pot provocar que no trobin aliment o lloc on pondre els ous en el cas de les femelles. Aquelles espècies de papallones que viuen en hàbitats estables al llarg de l'any i  que  s'alimenten de parts dels arbres o arbustos, tenen una taxa de migració més baixa que aquelles que s'alimenten de plantes amb una vida més curta (estatge herbaci).
. Alta densitat de població: les papallones experimenten una taxa de dispersió més alta a mesura que la seva població augmenta
. Qualitat de l'hàbitat: la recerca per una zona amb més recursos tròfics i zones on pondre els ous mou les papallones a dispersar-se del seu lloc d'origen.
. Presència de depredadors i malalties (encara poc estudiat).

Costos de la dispersió

Tot i que, com hem vist, la dispersió de les poblacions de papallones té uns avantatges, aquesta estratègia no està exempta de riscos i només una petita part d'una població es dispersa:

. Els individus que es dispersen necessiten invertir certa energia per aconseguir una bona capacitat de vol (ales grans i força muscular) . L'esforç invertit en la dispersió implica també un desgast, provocant una reducció de l'esperança de vida de la papallona. El temps invertit en la dispersió, provoca a la vegada, una reducció del temps efectiu invertit en la reproducció.

. El cost més gran és el risc de fracàs: mort de l'individu durant el viatge: risc de depredació o impossibilitat de trobar plantes nutrícies durant el viatge,  o impossibilitat de trobar un lloc on reproduir-se després de la dispersió. 

En algunes espècies es produeix un efecte barrera si hi ha una discontinuïtat en l'hàbitat que els impedeix continuar el seu viatge i els fa retornar al seu lloc d'origen. Per exemple hi ha papallones que són reticents a travessar zones forestals, seria el cas de papallones que viuen en medis oberts com la Parnassius mnemosyne o l'Apanthopus hyperantus (Papallona dels ullets). En altres casos, els espais oberts poden actuar com a barrera, seria el cas de papallones de medis forestals com la Melitaea athalia. Altres estructures del paisatge, per exemple el riu, poder actuar com a corredors biològics i ser freqüentats per algunes espècies de papallones en dispersió. 

Mascles i femelles tenen raons diferents per dispersar-se: en el cas dels mascles la principal raó per dispersar-se és trobar femella. Les femelles en canvi, han de considerar també el fet d'haver de pondre els ous en zones que garanteixin la supervivència de la següent generació. Les femelles es dispersen després de la còpula, per evitar la consanguinitat i també els mascles assetjadors, algunes espècies posen els ous en diferents indrets, per evitar la competència entre els seus descendents.

Font: Ecology of butterflies in Europe