Entrevistem Cannet jocs

Cannet jocs és una botiga de Santa Coloma de Farners. De fa un temps van apostar per promocionar el joc com a element cultural i de relació entre les persones. Fa temps que ens coneixem (amb una certa nostàlgia, podem dir que des de sempre), durant la campanya de Papilio ens van donar el seu suport,
i la simpatia és compartida, ves. Per això els fem una entrevista.

Fal·lera juganera

No es pot dir que sigueu una botiga ni tampoc venedors ambulants. A què us dediqueu? Des de quan? I per què ho feu?
Nosaltres vam començar ara fa tres estius amb tot l'enrenou dels jocs. Estem en un poble petit i, si ja en ciutats més grans encara molta gent no coneix els jocs de taula moderns, a casa nostra la primera feina havia de ser donar-los a conèixer. Per això hem intentat aprofitar totes les ocasions que hem tingut per “treure els jocs al carrer”. Som una botiga, però al final traiem els jocs perquè ens agrada i perquè veus que la gent s'ho passa bé, que hi ha un retorn positiu enorme. Llavors, home, intentem que un dia ens puguem guanyar la vida amb els jocs. Però mentrestant intentem disfrutar amb el que fem, amb el que aprenem i amb el que ensenyem.

Uneix famílies, és un pretext per compartir espais... Quin poder creieu que té el joc en les persones?
La primera vegada que algú descobreix aquell joc, modern o no, que l'apassiona, pel motiu que sigui, això és com una revelació personal, entendre que existeix un món enorme per disfrutar. Els exemples són tan dispars com diversitat de jocs hi ha: des del pare que et diu que mai s'hauria imaginat que jugar, i perdre, al Carrera de Tortugues amb la seva filla li hauria agradat tant, a la persona que es capbussa en un Dominion per trobar l'estratègia guanyadora o al grup de joves que disfruta amb un Dixit. El joc és consubstancial a les persones, forma part de l'aprenentatge, del bon viure... Moltes vegades només falta trobar el joc adequat.

Vosaltres promoveu el joc al carrer. Com funciona això? Per què creieu que funciona?
Més que promoure el joc al carrer, el que fem es treure els jocs al carrer, que és una mica diferent. I ho fem perquè en un prestatge criant pols no serveixen per res. El que passa és que, per exemple, un dia se'ns va ocórrer treure el Kubb a la plaça del poble. I va agradar tant i tant que ja portem dues edicions de la Lliga de Kubb de Farners de la Selva amb més de 60 persones implicades tot l'estiu jugant. És genial. I per què funciona? Suposo que és un repte personal, és divertit, estàs amb els col·legues, et piques amb els de l'altre equip...

Quins jocs tenen més acceptació? A què creieu que és degut?
Els tres jocs que més venem són el Dobble, el Fantasma Blitz i el Gobb'it: jocs ràpids, divertits, amb molt de pique, gairebé per a totes les edats... Però dir això és molt enganyós, perquè en realitat representen, els tres sumats, una porció força petita de tot el que venem. Venem molt de joc infantil, suposem que perquè la gent veu com a normal comprar jocs per als nens i nenes. En aquest sentit sí que costa més introduir adults en el joc. Però també és cert que cada cop hi ha més adults que juguen i que proven jocs.

Com veieu el panorama actual del joc de taula al nostre país? Com conviu amb els videojocs?
Hi ha un boom del joc de taula, es creen més jocs, s'obren botigues, es fan festivals i activitats a tot arreu..., s'introdueixen a les escoles... I això és bo, respon a canvis, crec que de fons, en la forma en què la gent es relaciona, buscant un oci de qualitat i recreant el gust de trobar-se fent coses interessants i divertides. I això no és incompatible amb el videojoc. De fet ens trobem constantment gent que et diu “ah, jo jugo a l'Aventureros per Internet” i es compren un altre joc. El videojoc també és una creació cultural que pot ser molt potent. Ara, com també passa amb els jocs de taula, pot ser una tonteria o d'una qualitat ínfima. El que ens intriga és on anirà a parar l'evolució de les coses veient els microfinançaments, els print and play o les impressores 3D. Perquè quan algú descobreix o redescobreix el plaer de jugar ja no se n'oblida. Però el mercat dels jocs de taula pot acabar prenent moltes formes.