En un metro de bosque

"En un metro de bosque" és el llibre que ha escrit David George Haskell,biòleg i professor de la "University of the South of Tennesse" que ens transporta als boscos primaris de les montanyes de Tennesse que l'autor ha visitat periòdicament durant un any.

A través del seu llibre, Haskell ens descriu com va canviant el bosc amb el pas de les estacions; assegut sempre a la mateixa pedra, ens explica històries increïbles sobre els ocells, les formigues, les diferents plantes que hi podem trobar, les seves adaptacions al fred...hi ha un capítol dedicat a una papallona nocturna que s'atura a la seva ma, un mascle, que s'entrenen durant més de mitja hora libant les sals que la pell excreta, sals que seran el seu regal de núpcies per la femella, nutrients indispensables per poder formar els ous.

Un llibre molt recomanable, per gaudir de la lectura i la natura al mateix temps.

Entrevistem Cannet jocs

Cannet jocs és una botiga de Santa Coloma de Farners. De fa un temps van apostar per promocionar el joc com a element cultural i de relació entre les persones. Fa temps que ens coneixem (amb una certa nostàlgia, podem dir que des de sempre), durant la campanya de Papilio ens van donar el seu suport,
i la simpatia és compartida, ves. Per això els fem una entrevista.

Fal·lera juganera

No es pot dir que sigueu una botiga ni tampoc venedors ambulants. A què us dediqueu? Des de quan? I per què ho feu?
Nosaltres vam començar ara fa tres estius amb tot l'enrenou dels jocs. Estem en un poble petit i, si ja en ciutats més grans encara molta gent no coneix els jocs de taula moderns, a casa nostra la primera feina havia de ser donar-los a conèixer. Per això hem intentat aprofitar totes les ocasions que hem tingut per “treure els jocs al carrer”. Som una botiga, però al final traiem els jocs perquè ens agrada i perquè veus que la gent s'ho passa bé, que hi ha un retorn positiu enorme. Llavors, home, intentem que un dia ens puguem guanyar la vida amb els jocs. Però mentrestant intentem disfrutar amb el que fem, amb el que aprenem i amb el que ensenyem.

Uneix famílies, és un pretext per compartir espais... Quin poder creieu que té el joc en les persones?
La primera vegada que algú descobreix aquell joc, modern o no, que l'apassiona, pel motiu que sigui, això és com una revelació personal, entendre que existeix un món enorme per disfrutar. Els exemples són tan dispars com diversitat de jocs hi ha: des del pare que et diu que mai s'hauria imaginat que jugar, i perdre, al Carrera de Tortugues amb la seva filla li hauria agradat tant, a la persona que es capbussa en un Dominion per trobar l'estratègia guanyadora o al grup de joves que disfruta amb un Dixit. El joc és consubstancial a les persones, forma part de l'aprenentatge, del bon viure... Moltes vegades només falta trobar el joc adequat.

Vosaltres promoveu el joc al carrer. Com funciona això? Per què creieu que funciona?
Més que promoure el joc al carrer, el que fem es treure els jocs al carrer, que és una mica diferent. I ho fem perquè en un prestatge criant pols no serveixen per res. El que passa és que, per exemple, un dia se'ns va ocórrer treure el Kubb a la plaça del poble. I va agradar tant i tant que ja portem dues edicions de la Lliga de Kubb de Farners de la Selva amb més de 60 persones implicades tot l'estiu jugant. És genial. I per què funciona? Suposo que és un repte personal, és divertit, estàs amb els col·legues, et piques amb els de l'altre equip...

Quins jocs tenen més acceptació? A què creieu que és degut?
Els tres jocs que més venem són el Dobble, el Fantasma Blitz i el Gobb'it: jocs ràpids, divertits, amb molt de pique, gairebé per a totes les edats... Però dir això és molt enganyós, perquè en realitat representen, els tres sumats, una porció força petita de tot el que venem. Venem molt de joc infantil, suposem que perquè la gent veu com a normal comprar jocs per als nens i nenes. En aquest sentit sí que costa més introduir adults en el joc. Però també és cert que cada cop hi ha més adults que juguen i que proven jocs.

Com veieu el panorama actual del joc de taula al nostre país? Com conviu amb els videojocs?
Hi ha un boom del joc de taula, es creen més jocs, s'obren botigues, es fan festivals i activitats a tot arreu..., s'introdueixen a les escoles... I això és bo, respon a canvis, crec que de fons, en la forma en què la gent es relaciona, buscant un oci de qualitat i recreant el gust de trobar-se fent coses interessants i divertides. I això no és incompatible amb el videojoc. De fet ens trobem constantment gent que et diu “ah, jo jugo a l'Aventureros per Internet” i es compren un altre joc. El videojoc també és una creació cultural que pot ser molt potent. Ara, com també passa amb els jocs de taula, pot ser una tonteria o d'una qualitat ínfima. El que ens intriga és on anirà a parar l'evolució de les coses veient els microfinançaments, els print and play o les impressores 3D. Perquè quan algú descobreix o redescobreix el plaer de jugar ja no se n'oblida. Però el mercat dels jocs de taula pot acabar prenent moltes formes.

Pseudopapallona juràsica

El descobriment de 20 fòssils en bon estat de conservació d'un insecte similar a una papallona en els dipòsits d'una antic llac al nord-est de la xina i est del Kazakhstan, ha permès el descobriment d'un gènere extingit, Kalligrammatid, Oregramma illecebrosa, que no va evolucionar cap a les papallones modernes.

Aquest insecte va viure a la Terra quan encara no hi havia flors que poguessin proporcionar nèctar i pol·len, però aquest fòssil de 170 milions d'anys era molt similar a les papallones que van aparèixer molt més tard a en la història de la terra.

Aquesta pseudopapallona visitava les plantes amb òrgans reproductius que segregaven pol·len i nèctar, encara que no fossin flors com les coneixem actualment, molt abans que apareguessin els primers avantpassats de les papallones actuals.

Aquest és un exemple més del que es coneix com a evolució convergent, on espècies distants filogenèticament, evolucionen independentment per acabar tenint característiques similars.

L'insecte tenia també uns pèls a les potes, on es podia enganxar el pol·len de les plantes i ser transportat per fecundar altres exemplars,en  un sistema de pol·linització similar al que tenen les flors actuals.

Però encara tenien un altre tret en comú amb les papallones modernes: un dibuix a les seves ales que simula un parell d'ulls, sistema de defensa que trobem en algunes de les papallones actuals.

Curiosament, quan aquests insectes es van extingir ara fa 100 milions d'anys amb l'aparició de les papallones modernes, van haver de passar 50 milions d'anys fins que l'evolució va donar insectes que complissin aquesta funció: les papallones modernes. 

Podeu llegir l'article sencer al següent enllaç:


http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/283/1824/20152893

Blog: Bichos y plantas de León

En aquest blog podem trobar molta informació sobre taxonomia, tant pel que fa a papallones, com a altres famílies d'insectes. De cada espècie podem trobar tot un conjunt  de fotografies, així com la descripció de l'espècie, i algunes altres curiositats sobre l'etimologia del seu nom o la seva ecologia.

http://javibichos.blogspot.com.es/p/clasificadas.html

Blog per apendre a identificar papallones

En aquest blog torbareu molta informació sobre com identificar diferents espècies de papallones, especialment remarcable són aquelles entrades que ens ajuden a diferenciar dues papallones que són molt semblant. També hi ha algun article sobre comportament de les papallones, estratègies de defensa, etc. Un pou de ciència!

http://mariposasyorugas.blogspot.com.es/p/presentacion.html

La dispersió, costos i beneficis

Algunes espècies de papallones tenen tendència a la dispersió, altres en canvi són sedentàries i es mouen en un radi molt petit al llarg de tota la seva vida. Què és el mou les papallones a dispersar-se a allunyar-se del seu lloc de naixement? Quins costos i beneficis té aquesta estratègia per a les papallones?

Factors que promouen la dispersió:

. Evitar la competència entre els individus de la mateixa espècie

. Evitar la consanguinitat en una població de papallones

. Canvis en l'hàbitat: l'hàbitat on ha nascut la papallona pot canviar al llarg del'any i això pot provocar que no trobin aliment o lloc on pondre els ous en el cas de les femelles. Aquelles espècies de papallones que viuen en hàbitats estables al llarg de l'any i  que  s'alimenten de parts dels arbres o arbustos, tenen una taxa de migració més baixa que aquelles que s'alimenten de plantes amb una vida més curta (estatge herbaci).

. Alta densitat de població: les papallones experimenten una taxa de dispersió més alta a mesura que la seva població augmenta

. Qualitat de l'hàbitat: la recerca per una zona amb més recursos tròfics i zones on pondre els ous mou les papallones a dispersar-se del seu lloc d'origen.

. Presència de depredadors i malalties (encara poc estudiat).

Costos de la dispersió

Tot i que, com hem vist, la dispersió de les poblacions de papallones té uns avantatges, aquesta estratègia no està exempta de riscos i només una petita part d'una població es dispersa:

. Els individus que es dispersen necessiten invertir certa energia per aconseguir una bona capacitat de vol (ales grans i força muscular) . L'esforç invertit en la dispersió implica també un desgast, provocant una reducció de l'esperança de vida de la papallona. El temps invertit en la dispersió, provoca a la vegada, una reducció del temps efectiu invertit en la reproducció.

. El cost més gran és el risc de fracàs: mort de l'individu durant el viatge: risc de depredació o impossibilitat de trobar plantes nutrícies durant el viatge,  o impossibilitat de trobar un lloc on reproduir-se després de la dispersió. 

En algunes espècies es produeix un efecte barrera si hi ha una discontinuïtat en l'hàbitat que els impedeix continuar el seu viatge i els fa retornar al seu lloc d'origen. Per exemple hi ha papallones que són reticents a travessar zones forestals, seria el cas de papallones que viuen en medis oberts com la Parnassius mnemosyne o l'Apanthopus hyperantus (Papallona dels ullets). En altres casos, els espais oberts poden actuar com a barrera, seria el cas de papallones de medis forestals com la Melitaea athalia. Altres estructures del paisatge, per exemple el riu, poder actuar com a corredors biològics i ser freqüentats per algunes espècies de papallones en dispersió. 

Mascles i femelles tenen raons diferents per dispersar-se: en el cas dels mascles la principal raó per dispersar-se és trobar femella. Les femelles en canvi, han de considerar també el fet d'haver de pondre els ous en zones que garanteixin la supervivència de la següent generació. Les femelles es dispersen després de la còpula, per evitar la consanguinitat i també els mascles assetjadors, algunes espècies posen els ous en diferents indrets, per evitar la competència entre els seus descendents.

Font: Ecology of butterflies in Europe

Variacions en les poblacions de papallones

L'estructura de la població d'una espècie és la manera com els individus estan distribuïts en l'espai i el grau en que les poblacions estan vinculades a l'emigració i a d'immigració.

La dinàmica de poblacions descriu com el nombre d'individus d'una espècie canvia amb el temps. Els ecòlegs sempre han estat interessats en saber com les poblacions responen a les fluctuacions en els recursos, els enemics naturals, i les condicions ambientals. Aquest tipus d'informació és necessària per a la gestió i conservació de les papallones. Es necessari conèixer si les poblacions d'un indret determinat creixen o decreixen, persisteixen o s'extingeixen o si colonitzen altres àrees.

La població d'una espècie de papallona pot regular-se per diferents mecanismes

Densitat: les taxa de creixement en una població és alta en el cas de que la densitat sigui baixa i pel contrari, la taxa de creixement és baixa quan la densitat és alta. Aquest patró és dóna si per exemple una població ha sofert una important , mortalitat, o bé hi ha hagut una baixa taxa de naixements o una forta onada de migració o emigració.

Blanca de la col

Limitació de recursos: la disponibilitat de recursos és un factor important a l'hora de determinar la població d'una espècie de papallones. Sovint la limitació no està tant en la presència de la planta hoste, com en que aquesta planta es trobi en el lloc adient on la papallona pugui deixar els ous i l'eruga pugui alimentar-se.

Sovint les erugues hostatjades en una mateixa planta competeixen pels recursos, per exemple en l'espècie Antocharis cardamine , l'Aurora, la papallona pon un ou en cada flor de la seva planta hoste, crucíferes, les larves són caníbals i per tant les papallones eviten posar ous en flors on ja n'hi ha. Així, el nombre d'ous dipositat per una femella d'aquesta espècie, està limitat pel nombre de flors de crucíferes d'una àrea.

Enemics naturals: els depredadors, els paràsits i els agents patògens són també reguladors de les poblacions de papallones. Diferents enemics naturals afecten diferents estadis del cicle de vida de les papallones, normalment els paràsits actuen a les primeres fases del desenvolupament, sobretot la larvària, mentre que els depredadors actuen a les fases més avançades del cicle.

Condicions climàtiques: el clima pot afectar la dinàmica de poblacions d'una manera directe: causant la mort de les larves per gelades fora de temps, inundacions, mal temps durant l'època de posta. El clima també por afectar indirectament alterant les relacions amb altres espècies, per exemple, es coneix que la segona generació de la papallona Aglais urticae, la Papallona de les ortigues, és més abundant en anys plujosos durant els mesos de juny i maig perquè el creixement de les larves és més alt degut al contingut més alt en aigua i nitrogen de la planta nutrícia,

Font: Ecology of butterflies in Europe