Mascles i femelles tenen diferents comportaments a l'hora de buscar parella, els mascles dediquen molt de temps a la recerca de femelles. El en cas de les papallones diürnes, les feromones i les olors intervenen molt poc, la majoria d'espècies es guien més per indicacions visuals i també per altres indicadors indirectes com poden ser el microclima o la presència de plantes hostes per localitzar parella.
Bàsicament, els mascles poden tenir dues estratègies a l'hora de buscar parella, hi ha els mascles assetjadors que escullen un indret com a territori i controlen el pas de mascles i femelles; les trobades entre dos mascles de la mateixa espècie acaben en una lluita pel territori, normalment persecucions, vols en espiral, encerclaments, si qui s'acosta és una femella, intenten aparellar-si. L'altra estratègia és la dels mascles patrulladors, que recorren una àrea àmplia de territori buscant femelles, en aquest cas, les trobades entre dos mascles de la mateixa espècie no solen generar lluites tant espectaculars com en el cas dels mascles assetjadors. Hi ha espècies en les que els dos comportaments poden intercanviar-se.
En el cas dels mascles assetjadors, com per exemple el cas de la Lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) aquest passen la majoria del temps parats en un lloc elevat controlant una àrea del territori i només estan un 10 % del temps volant. Per contra, els mascles patrulladors passen la major part del seu temps volant i recorren una àrea més de 100 vegades més gran que les mascles assetjadors. Una trobada entre dos mascles assetjadors pot durar 12 segons, mentre que entre dos mascles patrulladors durarà només 3 segons.
Lluitant pel territori
Les trobades entre dos mascles assetjadors acostumen a acabar en l'expulsió d'un dels dos mascles del territori, normalment el mascle resident és el que guanya, tot i que això no és sempre així, en algunes espècies guanyar la propietat d'una territori està relacionat amb la mida del cos, l'edat i també la temperatura corporal. Alguns autors suggereixen que la raó principal que dóna el vencedor és la seva habilitat per la lluita, això s'ha vist recentment en la Bruna boscana (pararge aegera)
Localització de la parella
Hi ha diferents sistemes per trobar parella que es poden agrupar en dos: sistemes agregats i sistemes dispersos i dins dels sistemes agregats tenim els basats en els recursos i els no basats en els recursos.
Sistemes agregats basats en els recursos:
En aquest cas, els mascles defensen els recursos que necessiten les femelles que poden ser les plantes hoste, o també plantes amb nèctar. Aquesta teoria és recolzada per pocs autors.
Sistemes agregats no basats en els recursos:
Lekking: Un grup de mascles d'una mateixa espècie estableix un territori, utilitzant la vegetació, els arbustos i arbres com a punts de referència. Quan arriben les femelles aquestes inicien un vol en cercles per atraure els mascles i els mascles s'exhibeixen per atraure les femelles. Aquest comportament s'ha descrit per la Lleonada comuna.
Hill-topping: els mascles es concentren en petits turons a l'espera de les femelles i competeixien pel territori.
Sistemes dispersos
En el cas d'espècies on els mascles són patrulladors són les femelles les que han desenvolupat comportaments específics per atraure els mascles. Les femelles s'enlairen s'apropen als mascles volant en cercles, quan el mascle les detecta les segueix i les festeja.
En algunes espècies on els mascles són assetjadors les, femelles atrauen als mascles volant en cercle lentament a la zona on el mascle té el territori.
Patrons de variació en el comportament
En algunes espècies la recerca es dóna només durant un cert període del dia, probablement perquè les femelles només estan receptives durant aquelles hores del dia. El comportament dels mascles també pot variar en funció de la densitat de població o de la meteorologia. Si la població d'una espècie augmenta, els mascles passen de ser assetjadors a ser patrulladors. aquest canvi en el comportament s'explica perquè la defensa d'un territori, en el cas que els mascles siguin abundants, té un cos energètic més alt que patrullar, i també augmenta la probabilitat de trobar parella.
 |
| Blaveta dels pèsols |
Flirteig i tria de parella
Quan mascle i femella es troben, s'inicia un flirteig que implica senyals visuals tàctils i olfactius. Si la femella no està receptiva evita l'aparellament de diferents maneres: rebutja el mascle movent les ales o elevant la punta de l'abdomen. També poden iniciar el vol i allunyar-se o enlairar-se per sobre del mascle. En alguns casos les femelles dispersen senyals olfactius adoptant determinades postures. La femella de la Bruixa (Brintesia circe) estridula, probablement per rebutjar el mascle.
En el cas de la Blanca de la col (Pieris brassicae) i la Blanqueta de la col (Pieris rapae) els mascles transfereixen a les femelles una substància antiafrodisíaca que redueix l'atracció per altres mascles.
Font: Ecology of butterflies i Europe
