Blanqueta de la mitja lluna

 Nom científic: Pieris manii 

Fotografia: Pep monterde

Descripció: papallona de mida mitjana, amb les ales de color blanc-groguenc amb una taca a l’àpex de color negre que dibuixa un triangle. Es distingeix de la pieris rapae per la forma de mitja lluna de la taca negre postdiscal. 

Període de vol: Polivoltina, en diverses generacions de març a setembre 

Hàbitat: zones de matolls, prats i fruiterars de secà. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten principalment de crucíferes.

Bruna boscana

Nom científic: Pararge aegerea

Descripció: papallona de mida mitjana de color marró. L’anvers és de color marró amb taques carbasses que formen un dibuix característic. A les ales posteriors podem veure uns petits ocels negres pintats de blanc, normalment quatre. A les ales anteriors només en tenen un. El revers de les ales és de marró amb taques carbasses a les ales anteriors i marró més fosc i sense taques a les ales posteriors. 

Hàbitat: clarianes de boscos

Període de vol: febrer a setembre, en successives generacions.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

Curiositats: els mascles d’aquesta espècie són molt territorials, acostumen a espera les femelles en una clariana de bosc que consideren el seu territori. Si qui hi passa és una femella intentaran aparellar-se amb ella, però si qui passa és un mascle iniciaran una persecució cel amunt volant en cercles fins que el foragitaran.

Argentada comuna

Nom científic: Argynis paphia 

Descripció: Espectacular papallona de color ataronjat, mida gran i vol potent. L’anvers de les ales és ataronjat, brillant, una mica més apagat en les femelles. El revers és verdós amb bandes platejades i dues línies d’ocels molt desdibuixats. Sobre el fons ataronjat de l’anvers podem veure una doble línia puntejada de taques de color marró fosc a les zones més externes. Els mascles presenten un estriat de quatre franges fosques longitudinals i paral•leles entre sí al centre de les ales superiors, mentre que les femelles tenen quatre taques arrodonides. Aquestes franges dels mascles són acumulacions d’escates productores de substàncies (feromones) que atrauen les femelles i s’anomenen androconis.

Hàbitat: clarianes de boscos i prats, des de la terra baixa fins a 2000 metre d’altitud.

Període de vol: maig-setembre

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten principalment de violes.

Paó de dia

Nom científic: Aglais io 

Descripció: papallona de mida gran, amb les ales de color marró fosc per la part de fora i de color vermellós per la part de dins. A la cara superior de les ales hi trobem quatre ocels, un a cada ala, envoltats per un anell groc, els ocels inclouen taques blaves, negres i morades. Aquest contrast entre les dues cares de les ales li serveix a la papallona per espantar els seus possibles depredadors, que en obrir i tancar les ales bruscament els desorienta amb els seus espectaculars ocells, que actuen com a flasos ulls.

Hàbitat: prats amb flors, turons i clarianes de bosc. Acostuma a parar-se al camins, en lloc assolellats.

Període de vol: del març fins al setembre, passen l’hivern en estadi adult i les podem veure a la primavera següent, que és quan les femelles posen els ous. Presenta dues o tres generacions a cada temporada

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de les ortigues, i formen nius gregaris

Curiositats: el nom de Io fa referència a una amant de Zeus, que Hera va transformar en vaca per gelosia. Els mascles d’aquesta espècies també són territorials i defensen una petita clariana de bosc foragitant els mascles de la mateixa espe`cies i intentant aparellar-se amb les femelles.

Turquesa europea

Nom científic: Glaucopsyche alexis

Descripció: papallona de mida petita, anvers de les ales de color blau en els mascles i marró a les femelles, sovint amb escamacions blavoses a la base. El revers de les ales és de color blau amb una marcada línia de punts negres a l’ala anterior, a les ales posteriors la presència de punts és variable segons l’individu.

Hàbitat: zones assolellades properes a boscos, prats florits i turons. 

Període de vol: papallona primaveral que vola entre els mesos de març a juny. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de lleguminoses (astralagus, genista, medicago, cystus, etc)

foto:Pep Monterde

Nimfa mediterrània

Nom científic: Limenitis reducta. 

Descripció: papallona de mida mitjana, amb un vol planejant i ràpid característic. L’anvers de les ales és de color blau-negrós molt brillant, sovint amb iridiscències quan li toca el sol, amb una banda transversal blanca a l’ala posterior, les ales anteriors tenen també unes taques blanques força grans. El revers de les ales té una tonalitat ocràcia amb taques blanques i una franja blanca al marge de les ales posteriors. Té també una línia contínua de punts a les quatre ales, més marcada al revers.

Hàbitat: clarianes de bosc i zones de matoll, sovint prop de rius i torrents.

Període de vol: d’abril a setembre en dues generacions.

Planta nutrícia: Les erugues s’alimenten de lligabosc.

Migradora dels cards

Nom científic: Vanessa cardui 

Descripció: papallona de mida mitjana, de vol potent i de color taronja. El color de fons de les ales és el taronja, a l’anvers amb taques negres i blanques i el revers amb un mosaic de tons ocres i una filera d’ocels cap al marge. 

Hàbitat: prats amb flors.

Període de vol: de febrer a setembre en successives generacions. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten principalment de cards, tot i que també d’ortigues. 

Curiositats: es tracta d’una papallona amb una gran capacitat migradora. En anys propicis es poden donar migracions massives, en una cursa de relleus de fins a 6 generacions i més de 10000 km de recorregut. La primera generació neix a l’Africa Sahariana i les següents van pujant cap al nord d’Europa. Poden arribar fins a Finlàndia. Quan baixen les temperatures tornes als seus refugis d’hivernada a l’Africa. Es una papallona cosmopolita, la podem trobar per tot el planeta excepte Sud-Amèrica.