Escac ibèric

Nom científic: Melanargia lachesis

Foto: pep Monterde

Descripció: papallona de mida mitjana, de color blanc, amb taques negres que formen un dibuix característic. Al revers de les ales, podem veure una sèrie d'ocels amb coloració blava al seu interior. El revers de les femelles té un to més marronós, mentre que en els mascles és més grisós.

Hàbitat: prats i zones obertes, on podem veure les papallones prenen el sol o libant, la trobem fins a 1600 m altitud.



Període de vol: maig-agost .

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de vàries gramínies.

Griseta de muntanya

Nom científic: Lysandra coridon.

Foto: Pep Monterde

Descripció: papallona de mida petita, mascles amb les ales de color blau texà, descolorit, revers de les ales amb un dibuix de punts característic. Les femelles són de color marronós, a les ales posteriors de l’anvers, podem veure uns punts carbasses, el revers de les ales amb el dibuix de punts característic. Fímbries escaquejades. 

Hàbitat: prats i codines, sempre en substrat calcari i preferiblement per sobre dels 700 m d’alçada.

Període de vol: univoltina, vola els mesos d’abril fins a setembre. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de diverses lleguminoses, preferentment de Hi

ppocrepis comosa.

Aurora groga

Foto: Pep Monterde

Nom científic: Anthocharis euphenoides

Descripció: papallona de mida petita de color groc que presenta un clar dimorfisme sexual. Els mascles són fàcilment identificats per les seves taques de color ataronjat a la part superior del les ales anteriors. Les femelles en canvi tenen un color groc més esmorteït i la taca ataronjada més petita i menys vistosa. El revers de les ales posteriors és de color groc amb taques grises, que les fa mimètiques enmig de la vegetació.

Hàbitat: clarianes de bosc i zones escarpades 

Perídode de vol:de març a juliol. 

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de plantes del gènere Biscutella

Aurora

Nom científic: Anthocharis cardamines.

Foto: Pep Monterde

Descripció: papallona de mida petita de color blanc que presenta un clar dimorfisme sexual. El mascles són molt fàcils de reconèixer gràcies a les seves taques ataronjades a la part superior de les ales anteriors. Les femelles en canvi, tenen només unes petites taques negres al vèrtex de l’ala superior. Ambdós sexes, tenen el revers de les ales posteriors de color blanc tacat de verd amb un dibuix característic, que les torna molt mimètiques quan es posen sobre la vegetació. 

Hàbitat: prats i clarianes de bosc. 

Període de vol: a partir del març fins al juliol, en una sola generació, per aquesta raó ens considera una papallona que ens indica l’arribada de la primavera.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de crucíferes com el créixem de prat.

BIOLOGÍA Y ECOLOGÍA DE LOS LICÉNIDOS ESPAÑOLES
Texto, fotografías y diseño: Miguel Ginés Muñoz Sariot
 Dimensiones 30 x 21 cm. 384 pp. más de 700 fotos.
Texto español DICIEMBRE 2011. ISBN 978-­84-­615-­4713-­5

Por fin ya está publicado, después de 20 años de estudio e investigación, el libro “Biología y ecología de los licénidos españoles” representa la primera monografía consagrada a la familia de “mariposas diurnas” más numerosa que habita el territorio español: LOS LICÉNIDOS. 

Efectivamente, a diferencia de la inmensa mayoría de publicaciones de índole divulgativa, en este libro el lector encontrará una visión muy distinta en el estudio de estas mariposas: más de 700 fotografías de excepcional calidad van a mostrar la vida de estas fantásticas mariposas, desde el huevo al insecto adulto, captando en muchos casos en su medio natural su asombrosa interacción con las hormigas, llamada mirmecofilia. Es decir, se muestra una iconografía completa de los ciclos biológicos de las 82 especies registradas en España. 

Son excepcionales las aportaciones de las imágenes captadas a grandes aumentos con objetivos especiales de fotomicrografía de la morfología de los huevos, tan diferente de una a otra especie, constituyendo, por tanto, aspectos primordiales en diagnosis específicas y en aspectos de sistemática. Del mismo modo se ilustran en el apartado de cada especie, las larvas, preferentemente adultas, si bien en algunos casos por su importancia, se expone todo su desarrollo, como su sucede en los licénidos de la subfamilia Theclinae. 

Pero las pretensiones, de este trabajo van mucho más allá de registrar sólo los caracteres específicos de las orugas, también aparecen fotografiadas en la naturaleza junto con multitud de hormigas, registrándose el comportamiento mirmecófilo. Incluso a grandes aumentos se ilustra, los órganos mirmecofilos en acción: la glándula de New-comer excretando una sustancia nutritiva y las hormigas alimentándose de ella. También los tentáculos evaginables proyectados como señal de alarma para las hormigas y sin olvidar las microscópicas cúpulas perforadas (PCOs) que irradian la cutícula de la orugas e igualmente atrayentes a los formícidos. Las crisálidas igualmente aparecen ilustradas con sumo detalle, tanto el anverso, reverso y costado. La mayor parte de las fotografiadas están ejecutadas por escáner.

 Otra aportación excepcional en este trabajo, es la cita, por primera vez, de un buen número de parasitoides de licénidos, sobre todo himenópteros, dándose algún caso del descubrimiento de una nueva especie nueva para la ciencia como es el Ichneumon polyommati de una larva de Polyommatus (Neolysandra) escheri colectada en La Sagra (Granada). Cabe igualmente destacar las nuevas citas de los parasitoides de P. nausithous y P. arion por la dificultad extrema que entraña conseguirlos, tratándose de licénidos cuyas larvas que viven en el seno de los hormigueros. Los parasitoides más interesantes también aparecen fotografiados en vivo, algunos de tamaño microscópico como son las mosquitas Trichogramma o un hiperparasitoide de Iolana iolas que apenas llegan al milímetro de envergadura.

En cuanto a los capítulos que se abordan en este libro, se adecuan sobradamente a las pretensiones que se persiguen y son una síntesis del conocimiento de la familia Lycaenidae en España. Se empieza con una introducción y generalidades de la familia. A renglón seguido otro capítulo sobre la mirmecofilia y sus clases. El ciclo biológico del huevo al imago, incluyendo una fase, la prepupa, muy interesante en algunos licénidos del género Cupido. También se hace hincapié en la alimentación de las orugas y de los imagos, aspectos del origen, dispersión y distribución de estas mariposas. Otro capítulo sucinto de parasitoides de licénidos. A continuación viene una parte monográfica de cada una de las especies, profusamente ilustrada, con un texto donde se expone la distribución, fenología, hábitat y pormenores del ciclo biológico, parasitoides etc, aportándose en muchos casos nuevos datos de mis investigaciones contrastados con datos bibliográficos.

Las últimas aportaciones a este trabajo,  las representan por un lado el taxón Polyommatus celina, que hasta fechas muy recientes era considerada como subespecie de P. icarus, y por otro lado, también muy interesante, el licénido Azanous jesous que confirmándose por segunda vez su presencia en tierras gaditanas.

En cuanto a la taxonomía empleada en esta obra, se actualizan distintas categorías taxonómicas, a la vista de relevantes estudios moleculares filogenéticos, que despejan muchas dudas sobre determinados géneros y especies. De este modo Lysandra, Agrodiaetus, Plebicula, son considerados ahora subgéneros de Polyommatus. Cyaniris es nuevamente un género, no subgénero de Polyommatus. También por ejemplo las especies Polyommatus escheri y P. amanda se incluyen en el subgénero Neolysandra. En algún caso en concreto como en la especie P. hespericus, se ha actualizado su posición taxonómica fuera del género Plebejus e incluirlo provisionalmente en Polyommatus a razón de la biología y comparada de especies que será mostrada. 

 n definitiva, una obra completísima y obligadada para todo aquel que quiera adentrarse en el estudio de la biología y ecología los licénidos españoles. Dada la calidad de la edición y extensión del trabajo, su precio es de 69 EUROS(incluido IVA 4%), gastos de envío aparte (6 euros). Este importe también está condicionado por la limitada tirada de ejemplares. Los pedidos pueden hacerse por la dirección de correo electrónico reseñada. La forma de pago se efectuará por transferencia bancaria en el momento de hacer el pedido: licenidomania@hotmail.com

Observar mariposas, d’Albert Masó i Manuel Pijoan

Editat per Planeta (1997) en castellà. Amb una extensió d’unes 300 pàgines, a Observar mariposas els autors fan un repàs ampli del món de les papallones. Els diferents capítols inclouen informació que tot i no ser exhaustiva ens ajuda a formar-nos una idea del comportament general d’aquests insectes com a grup i de les especificitats d’algunes espècies. Com a llibre de divulgació és amè pel que fa a explicacions, però també exigeix, sobretot a les primeres pàgines, una certa familiarització amb la biologia i la classificació del món animal. L’esperit didàctic, tanmateix, es fa patent en la profusió d’exemples i situacions que s’hi expliquen. Pel que fa al disseny, la disposició de l’espai i de les imatges m’ha semblat una mica classicota, però també és cert que hi ha un bon equilibri entre el text i la part gràfica.

Els autors són bons coneixedors del món de les papallones. D’una banda, Albert Masó, és un biòleg especialitzat en lepidopterologia i també un expert fotògraf. D’altra banda, Manuel Pijoan és graduat en química i té una àmplia formació científica en els camps de la biologia i l’ecologia, cosa que segurament ha facilitat la seva tasca de divulgador de les ciències naturals. El bagatge de l’un i de l’altre convergeixen en aquest llibre, amb una bona base científica i amb profusió d’imatges, moltes d’elles dels mateixos autors, i amb textos planers en què s’expliquen aspectes generals de les papallones i també exemples concrets, alguns de molt sorprenents.

L’obra està estructurada en cinc capítols, cadascun d’ells amb diversos apartats on s’il•lustren diferents aspectes del món de les papallones. Al primer capítol, «Entender las mariposas», es fa un recorregut per la història dels lepidòpters, emmarcats dins l’evolució de la fauna terrestre enfocada en els artròpodes, els insectes i finalment els lepidòpters. També es descriuen les particularitats fisiològiques de les papallones. Tot seguit, al segon capítol, «El ciclo vital», s’analitzen les diferents fases de la vida dels lepidòpters: ous, larves, crisàl•lides i imagos.

Amb aquesta idea general, al tercer capítol s’amplia el cercle: «Las mariposas y su medio». Aquí es descriuen els comportaments de les papallones en els diferents hàbitats on resideixen, la seva situació en la cadena tròfica, la seva relació amb les plantes de què s’alimenten, els paràsits que les ataquen... També s’expliquen les diferents distribucions geogràfiques en funció de les variacions del clima. A continuació, el quart capítol, «Defensa y comportamiento», és potser una de les parts més apassionants del llibre. S’hi expliquen les estratègies que fan servir les papallones per evitar els depredadors, els diferents tipus de camuflatges, entre espècies de papallones o amb altres insectes, les coloracions que alerten de la toxicitat o que imiten coloracions d’espècies tòxiques i els dibuixos imaginatius a les ales per espantar possibles atacants. Pel que fa al comportament, s’hi fan observacions sobre el moviment de les erugues i en el capítol reproductiu s’expliquen les diferents estratègies que solen emprar, el vol nupcial, i les relacions de fidelitat i promiscuïtat. Es fa esment també a l’ús de les feromones com a marca d’espècie i com a afrodisíac, i es fa referència a les diferents tècniques de vol adaptades al medi. Per últim, es parla del fenomen de les migracions d’algunes espècies.

A l’últim capítol, «Las mariposas y el hombre» es parla de la història de l’estudi de les papallones. S’esmenten els primers tractats sobre lepidòpters i el tractament científic que han anat tenint al llarg de la història. També es parla de la influència de les papallones en l’expressió literària i en el món de l’art. En un altre apartat, es comenta la presència de les papallones en la mitologia de diferents cultures i, per acabar, es passa a parlar de l’aprofitament que ha fet l’espècie humana d’aquests insectes, com ara la producció de seda o l’alimentació en algunes cultures, i de quina manera les papallones han inspirat alguns invents revolucionaris en el camp del disseny aerodinàmic.

Com a comentari final, penso que és un llibre molt recomanable per conèixer el món de les papallones en conjunt des del punt de vista biològic i de comportament. El nivell del llenguatge no és bàsic i s’ha de tenir una certa predisposició científica, això sí. Òbviament no comprèn totes les espècies, ja que això requeriria una extensió enciclopèdica però sí que és una obra rica en exemples i detalls, la qual cosa la fa molt amena. No és recomanable llegir aquest llibre d’una tirada. Crec que convé dosificar-lo per anar entenent el contingut i reflexionant sobre el que s’hi explica. En definitiva, és una bona una manera d’entrar de ple en el món de les papallones i, ara mateix, és potser l’única obra, en llengua castellana o catalana, que tracta aquest tema d’una forma tan completa.

Griseta mediterrània

Nom científic: Lysandra hispana

Descripció: papallona de mida petita, mascles amb les ales de color blau texà, descolorit, revers de les ales amb un dibuix de punts característic. Les femelles són de color marronós; a les ales posteriors de l’anvers podem veure uns punts carabasses  el revers de les ales amb el dibuix de punts característic. Fímbries escacades.

Hàbitat: prats i codines, sempre en substrat calcari i preferiblement per sota dels 1000 m d’alçada.

Període de vol:  bivoltina, en dues generacions: abril-maig, agost-setembre.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de plantes del gènere Astragalus i Coronilla