Observar mariposas, d’Albert Masó i Manuel Pijoan

Editat per Planeta (1997) en castellà. Amb una extensió d’unes 300 pàgines, a Observar mariposas els autors fan un repàs ampli del món de les papallones. Els diferents capítols inclouen informació que tot i no ser exhaustiva ens ajuda a formar-nos una idea del comportament general d’aquests insectes com a grup i de les especificitats d’algunes espècies. Com a llibre de divulgació és amè pel que fa a explicacions, però també exigeix, sobretot a les primeres pàgines, una certa familiarització amb la biologia i la classificació del món animal. L’esperit didàctic, tanmateix, es fa patent en la profusió d’exemples i situacions que s’hi expliquen. Pel que fa al disseny, la disposició de l’espai i de les imatges m’ha semblat una mica classicota, però també és cert que hi ha un bon equilibri entre el text i la part gràfica.

Els autors són bons coneixedors del món de les papallones. D’una banda, Albert Masó, és un biòleg especialitzat en lepidopterologia i també un expert fotògraf. D’altra banda, Manuel Pijoan és graduat en química i té una àmplia formació científica en els camps de la biologia i l’ecologia, cosa que segurament ha facilitat la seva tasca de divulgador de les ciències naturals. El bagatge de l’un i de l’altre convergeixen en aquest llibre, amb una bona base científica i amb profusió d’imatges, moltes d’elles dels mateixos autors, i amb textos planers en què s’expliquen aspectes generals de les papallones i també exemples concrets, alguns de molt sorprenents.

L’obra està estructurada en cinc capítols, cadascun d’ells amb diversos apartats on s’il•lustren diferents aspectes del món de les papallones. Al primer capítol, «Entender las mariposas», es fa un recorregut per la història dels lepidòpters, emmarcats dins l’evolució de la fauna terrestre enfocada en els artròpodes, els insectes i finalment els lepidòpters. També es descriuen les particularitats fisiològiques de les papallones. Tot seguit, al segon capítol, «El ciclo vital», s’analitzen les diferents fases de la vida dels lepidòpters: ous, larves, crisàl•lides i imagos.

Amb aquesta idea general, al tercer capítol s’amplia el cercle: «Las mariposas y su medio». Aquí es descriuen els comportaments de les papallones en els diferents hàbitats on resideixen, la seva situació en la cadena tròfica, la seva relació amb les plantes de què s’alimenten, els paràsits que les ataquen... També s’expliquen les diferents distribucions geogràfiques en funció de les variacions del clima. A continuació, el quart capítol, «Defensa y comportamiento», és potser una de les parts més apassionants del llibre. S’hi expliquen les estratègies que fan servir les papallones per evitar els depredadors, els diferents tipus de camuflatges, entre espècies de papallones o amb altres insectes, les coloracions que alerten de la toxicitat o que imiten coloracions d’espècies tòxiques i els dibuixos imaginatius a les ales per espantar possibles atacants. Pel que fa al comportament, s’hi fan observacions sobre el moviment de les erugues i en el capítol reproductiu s’expliquen les diferents estratègies que solen emprar, el vol nupcial, i les relacions de fidelitat i promiscuïtat. Es fa esment també a l’ús de les feromones com a marca d’espècie i com a afrodisíac, i es fa referència a les diferents tècniques de vol adaptades al medi. Per últim, es parla del fenomen de les migracions d’algunes espècies.

A l’últim capítol, «Las mariposas y el hombre» es parla de la història de l’estudi de les papallones. S’esmenten els primers tractats sobre lepidòpters i el tractament científic que han anat tenint al llarg de la història. També es parla de la influència de les papallones en l’expressió literària i en el món de l’art. En un altre apartat, es comenta la presència de les papallones en la mitologia de diferents cultures i, per acabar, es passa a parlar de l’aprofitament que ha fet l’espècie humana d’aquests insectes, com ara la producció de seda o l’alimentació en algunes cultures, i de quina manera les papallones han inspirat alguns invents revolucionaris en el camp del disseny aerodinàmic.

Com a comentari final, penso que és un llibre molt recomanable per conèixer el món de les papallones en conjunt des del punt de vista biològic i de comportament. El nivell del llenguatge no és bàsic i s’ha de tenir una certa predisposició científica, això sí. Òbviament no comprèn totes les espècies, ja que això requeriria una extensió enciclopèdica però sí que és una obra rica en exemples i detalls, la qual cosa la fa molt amena. No és recomanable llegir aquest llibre d’una tirada. Crec que convé dosificar-lo per anar entenent el contingut i reflexionant sobre el que s’hi explica. En definitiva, és una bona una manera d’entrar de ple en el món de les papallones i, ara mateix, és potser l’única obra, en llengua castellana o catalana, que tracta aquest tema d’una forma tan completa.