Bruixa

 Non científic: Brintesia circe

Descripció: papallona de mida gran de color grisós. Ampla banda blanca al revers de les ales, ocel pupil·lat de blanc i envoltat d’una taca blanca al revers de l’ala anterior. L’anvers de les ales també presenta una banda blanca, però a l’ala anterior aquesta banda no és continua; l’ocel apical, també està envoltat d’una taca blanca.

Hàbitat: prats, matollars i boscos esclarissats, sol posar-se sobre els troncs i les branques dels arbres on és difícil de veure. Fins a 1.650 m.

Període de vol: univoltina, de finals de juny a finals de setembre.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

Margera comuna

Nom científic: Lasiommata megera

Descripció: papallona de mida mitjana de color carbassa. A l’anvers de les ales hi podem trobar unes franges de color marró que fan un dibuix característic, a les ales posteriors hi trobem 4 ocels negres amb color blanc a l’interior, normalment 4, mentre que a les ales anteriors només trobem un ocel. El revers de les ales és de color marró amb unes franges grises que fan un dibuix característic amb una filera d’ocels tan a l’ala posterior com a l’anterior.

Hàbitat: camins, clarianes de bosc i prats.

Període de vol: de febrer a setembre en diverses generacions, també la podem veure els dies assolellats d’hivern.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

El dia “P”

Crònica amb una mica de retard. En sóc conscient. La celebració del Dia de les Papallones ens va portar de la mà de l’ADENC i de l’inefable Sesma a una dels transsectes més rics del país, al cor del Parc de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

L’expedició la formàvem un parell de plldistes, la Mireia i un servidor, en Marcel, un gran amant dels insectes, i una bona colla d’estudiosos del medi natural, molts d’ells habituals en les sortides de botànica de l’ADENC. I tota la comitiva liderada per en Sesma, l’amfitrió de l’itinerari.


El transsecte consta de vuit seccions que inclouen diferents espais, de bosc de ribera més o menys espès a brolla arbrada i matollar obert, amb diferents composicions vegetals. Tot plegat, una bona mostra d’espècies que hem recollit en la següent llista. Lamentem en l’edició d’aquest any no haver observat cap exemplar de Iolana iolas, la blaveta de l’espantallops, una de les joies de l’itinerari, que sí que vem poder veure i fotografiar l’any passat. Per altra banda, vem poder gaudir d’un bon repertori de Melitaea, entre elles M. pathenoides, segons sembla una novetat en aquesta zona, tot i que fora de transsecte, i també de l’Euphydryas aurinia.


Heus aquí la llista de papallones observades, més o menys per ordre d’aparició:

Polyommatus escheri

Argynnis paphia

Iphiclides podalirius

Limenitis reducta

Thymelicus sylvestris

Ochlodes venata

Coenonympha arcania

Melitaea trivia

Leptidea sinapis

Melitaea phoebe

Pieris brassicae

Colias alfacariensis

Pieris rapae

Brenthis daphne

Satyrium sculi

Polyommatus bellargus

Antocharis bellia

Pyronia bathseba

Euphydryas aurinia

Carcharodus lavatherae

Maniola jurtina

Satyrium ilicis

Lycaena phlaeas

Papilio machaon

Carcharodus alceae

Colias crocea

Melitaea parthenoides

Polyommatus thersites

Satyrium spini

Polyammatus hispana

Melitaea didyma

Gonepteryx rahmni

Gonepteryx cleopatra

Plebeius argus

Charaxes jasius

Melanargia lachesis

Lleonada de matollar

Nom científic: Coenonympha arcania

Descripció: papallona de mida petita, de color marró. Anvers de les ales superiors de color ataronjat amb el marge fosc. Anvers de les ales posteriors de color marró. Revers de les ales anteriors de color carbassa amb un petit ocel a l’extrem. Revers de les ales posteriors de color marró amb una marcada banda blanca amb ocels negres, amb un punt de color blanc a l’interior i voltats d’un anell ataronjat.

Es pot confondre amb C.dorus, aquesta és més clara, i els ocels del revers de l’ala posterior es troben dins de la banda blanca, mentre que a c.arcania són més perimetrals. La C.dorus, presenta ocels a l’anvers de les ales.

Hàbitat: clarianes de bosc, prats i matollars. Des de terra baixa fins a 2000 m

Període de vol: univoltina de finals de maig fins a juliol.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

Verdeta d'ull blanc

Nom científic: Callophrys rubi

 

Descripció: papallona petita, de color verd en els revers de les ales, ala posterior amb una línia blanca. Anvers de les ales marró. Es caracteritza per tenir l’ull envoltat de blanc. Es pot confondre amb Callophrys rubi, però aquest no té l’ull envoltat de blanc, si no de vermell.

Període de vol: Univoltina, a terra baixa, comença a volar al març, a muntanya, abril-maig.

Hàbitat: matollars

Planta nutrícia: les erugues són polífagues, es poden alimentar de diferents plantes, especialment de les famílies de les rosàcies, ramnàcies, corniàcies i ericàcies.

Saltabardisses de solell

Nom científic: Pyronia cecilia

Descripció: papallona de mida petita de color marró. Revers de l’ala posterior de color grisós, sense ocels. EL revers de l’ala anterior és de color carbassós amb el marge de color marró i un gran ocel de color negres amb dues taques blanques. L’anvers és de color carbassa amb els marges de color marró, les ales anteriors amb un ocel de color negre emb dues taques blanques, mascles amb una taca andocronial fosca. L’anvers de les ales posteriors és carbassa, amb el marge marronós i sense ocels.

Hàbitat: zones calcàries, secs, amb vegetació arbustiva.

Període de vol: univoltina,  de juny a agost.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.

Saltabardisses cintada

Nom científic: Pyronia bathseba

Descripció: papallona de mida petita, de color marró. Revers de l’ala posterior de color marró fosc, amb una llarga franja de color blanc groguenc i cinc ocels negres amb un punt blanc i envoltats de blanc. El revers de l’ala anterior és de color marró carbassós amb un ocel negre força gran amb dues taques negres. L’anvers de les ales es ataronjat amb el marge de color marró, les ales anteriors amb un ocell gran de color negre amb dos punt blancs, ales posteriors també de color carbassa amb diversos ocels. Mascles amb una taca andocronial marró fosc.

Hàbitat: marges de camins i zones amb arbustos.

Període de vol: univoltina, de maig a juliol.

Planta nutrícia: les erugues s’alimenten de gramínies.