Científics
de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han descobert una nova espècie
de papallona, Spialia rosae, endèmica de la península ibèrica. Es tracta
d’un fet excepcional ja que a Europa no es descrivia cap espècie nova de
papallona des del 1993. Ha passat desapercebuda tots aquests anys degut a que
és una espècie críptica i no es pot diferenciar a simple vista de la seva
espècie bessona, la Spialia sertorius.
Ja fa temps que els científics havien detectat l'existència d'aquestes dues espècies críptiques, ja que van descobrir diferències en l'ADN mitocondrial i en els hidrocarburs cuticulars, és a dir, l’olor que desprenen. La diferència en l'olor és imperceptible pels humans, però segurament és el que els permet distingir-se entre elles, fet molt important que evita que s'aparellin les dues espècies i donin descendència no fèrtil
Ja fa temps que els científics havien detectat l'existència d'aquestes dues espècies críptiques, ja que van descobrir diferències en l'ADN mitocondrial i en els hidrocarburs cuticulars, és a dir, l’olor que desprenen. La diferència en l'olor és imperceptible pels humans, però segurament és el que els permet distingir-se entre elles, fet molt important que evita que s'aparellin les dues espècies i donin descendència no fèrtil
El fet que va ajudar a treure'n l'entrellat va ser l'observació d'un exemplar de S.
rosae per Sierra Nevada, els investigadors van adonar-se de que es parava a posar un ou en una rosa, fet sorprenent perquè totes les altres spècies del gènere Spialia s’alimenten i posen els ous a unes
plantes que s’anomenen pimpinelles. Arrel d’aquest descobriment, també es va poder entendre perquè S. rosae arriba a viure fins a gairebé 3.000
metres , més amunt que S. sertorius, ja que les seves plantes nutrícies,
les roses, es troben en aquests indrets on no poden viure les pimpinelles.
De moment no hi ha dades suficients per saber si es tracta d’una espècie en
perill d’extinció, però al ser un endemisme ibèric és important protegir-la. Se
n’han trobat exemplars a Sierra Nevada, al Sistema Central, als Picos d’Europa,
i en alguns llocs dels Pirineus.
Podeu trobar el text complet de l'article a l'enllaç
 |
| S. sertorius (esquerra) i S. rosae (dreta). Autor: Juan Carlos Vicente |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada